|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 19 de gener de 2007.Tiger Lillies inunden de cabaret la sala Apolo de Barcelona. Crònica.
Ahir, diumenge dia 14 de gener de 2007, els anglesos Tiger Lillies, van oferir una excel·lent mostra de cabaret alemany dels anys 20, amb tocs de sarcasme, posada en escena sinistre, però més pròpia d'un espectacle de circ o vaudeville i molts altres subèstils musicals. També hi trobàrem música pròpia de països de l'est, veu operística de castrati i amb gran registre vocal, piano i acordió o un contrabaix i una bateria boja. Algú ha vist tantes formes diferents de tocar un instrument. L'espectacle es va dividir en dos actes i van acompanyar la música amb humor i sabent sorprendre el públic en tot moment. Temes com "Freakshow", "Banging In The Nails", "Sheep" o "Start A Fire" van ser dels més divertits i destacats de la vetllada. Recorrent a material dels diferents treballs discogràfics, molt nombrosos per cert. Recordem que porten tocant des de 1989. En definitiva una proposta difícil de veure per Espanya i amb un resultat per sobre de les expectatives creades. Simples però efectius. Versión en español. Ayer domingo, día 14 de enero de 2007, los ingleses Tiger Lillies, ofrecieron una excelente muestra de cabaret alemán de los años 20, con toques de sarcasmo, puesta en escena siniestra pero más propia de un espectáculo circense o vaudeville y muchos otros estilos musicales. También encontramos música propia de países del este, voz operística de castrati y con gran registro vocal, piano y acordeón o un contrabajo y una batería loca. ¿Alguien ha visto tantas formas diferentes de tocar un instrumento? El espectáculo se dividió en dos actos y se acompañaron de música con humor y sabiendo sorprender al público en todo momento. Recorrent a material dels diferents treballs discogràfics, molt nombrosos per cert. Temas como "Freakshow", "Banging In The Nails", "Sheep" o "Start A Fire" fueron de los más divertidos y destacados de la velada. Recordemos que llevan tocando desde 1989. En definitiva una propuesta difícil de ver por España y con un resultado por encima de las expectativas creadas. Simples pero efectivos. Fotografia: Elena Matas Text: Maurici Ribera // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|