Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 24 de setembre de 2019.

Overkill - Sala Salamandra (14/09/19)

	Overkill

Després de poder presenciar tan el directe de "Flotsam and Jetsam" grup pràcticament de culte dins l'escena del thrash, companys de generació dels Overkill i els germànics "Destruction" amb el seu thrash alemany accelerat marca de la casa, estaven perfectament preparats per veure Overkill.

Era la sisena vegada que presenciava el directe dels novaiorquesos i per enèsima vegada, puc afirmar la infravalorada que està aquesta banda dintre del seu gènere, on sembla que tot comença i acaba amb els anomenats "The Big Four".

Des de la inicial "Last Man Satanding" del seu últim treball, no van fer cap mena de concessió durant tot el concert, una autèntica trituradora encapçalats per una Bobby "Blitz" pletòric tot i tenint 60 anys a la seva esquena, demostrant que queden pocs frontmans com ell, perfectament recolzat pel baixista D.D. Verni, que s'encarrega de propulsar del so del grup amb el seu baix i que juntament amb el bateria aconsegueixen una secció rítmica devastadora.

Un setlist equilibrat repescant temes dels seus primers treballs que ja són clàssics del thrash metal amb temes dels seus discos editats durant el nou mil·lenni: entre d'altres destacar "Hello From the Gutter" , "Elimination", "Necroshine", una enorme "Bastard Nation", Ironbound o "Rotten to the Core".

Per acabar, com sol ser habitual, tot un himne pels seus fans i tota una declaració de principis, la versió dels Subhumans "Fuck You", intercalat amb "Welcome to the Garden State". Un grup que porta ininterrompudament deixant-se la pell els escenaris gira rere gira des de fa quasi quatre dècades i que fa molt de temps que és la banda més en forma i a la vegada més rodada que puguis veure en directe dintre el seu estil.

Foto : Xavier Masanés.


// Crònica publicada per: David Rius