Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 19 d'abril de 2009.
24è Solid Silver 60s Show Festival de Londres. 08/04/2009 Part 2 de 2
 |
|
| The Searchers; els caps de cartell del festival The Solid Silver 60s Show de Londres. |
|
Després d'una pausa de 30 minuts l'ambient va tornar a caldejar-se amb l'aparició a l'escenari de John Walker ben acompanyat de The Dakotas. Amb un volum potser massa alt, va anar de cara al rock i sovint rescatant joies de la seva banda The Walker Brothers; on hi havia Scott Walker que amb el temps ha comptat amb més públic i millor trajectòria pòstuma.
Aquests foren: "My Ship Is Coming In" i , "Make it Easy On Yourself" original de Burt Bacharach, "The Sun Ain't Gonna Shine (Anymore). originalment de Crewe i Gaudio (el primer és el que va fer la banda sonora de Barbarella).
En destacaríem un repertori de versions: passant per una dels Creedence Clearwater Revival camuflada a "Unchained Heart" de Ray Charles)', Ray Charles' 'Unchained Heart' i "No Regrets" de Tom Rush.
Acte seguit, els molt esperats The Searchers van irradiar al públic amb un desplegament de clàssics en tota regla.
Van explicar-nos històries de la seva carrera i anècdotes divertides i van polir-se un setlist d'allò més adequat; llàstima de deixar-se "Sugar and Spice"; però no els hi tindrem en compte. Sens dubte els més encertats de tot el festival.
El repertori va ser: "Needles and Pins" escrita per Jack Nitzsche i Sonny Bonno, "Sweets For My Sweet" de Doc Pomus i populatritzada per ells i pels Drifters, "Don't Throw Your Love Away'" o "Love Potion No. 9" de Leiber and Stoller, "What Have They Done To The Rain" de Malvina Reynolds, "Young Girl" de Gary Puckett And The Union Gap's ', "Mr Tambourine Man" de Bob Dylan i "The Rose" de Bette Midler.
Van acabar amb els bisos de "When You Walk in the Room" de Jackie DeShannon i empalmada amb "'Rockin' All Over The World" dels Creedance Clear Water Revival on tots els músics participants de l'acte estaven a l'escenari, ja fos: cantant, saltant, tocant o cridant. La gent va aixecar-se i va arrencar a saltar, aplaudir, corejar i xisclar.
Va ser un bon 24è aniversari que va comptar amb un èxit rotund de públic, una sala impressionant, un xic massa de volum de so, una mitjana de públic de 70 anys i amb moments realment entranyables i amb alguns altres de ben casposos. Caldrà esperar uns mesos per saber el cartell del 2010. Ja sabeu, estigueu ben atents!!!
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
