Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 29 de gener de 2009.
S'els hi ha passat l'arròs? Vibrators i U.K. Subs a Barcelona
 |
|
| El bateria original i dos mercenaris.The Vibrators captats per Barto. |
|
El que aquests dos supervivents del punk londinenc de finals dels 70 van fer ahir a la nit a La 2 d'Apolo dóna ple sentit a una vella dita: qualsevol temps passat va ser millor. Per començar, poca cosa es podia esperar de dos grups que, havent participat d'un moviment -el punk- que volia trencar amb el passat, ara porten anys tocant les mateixes cançons i sense oferir cap mena de novetat -tot havia d'arribar, i el circuit d'oldies punk ja és una realitat des de fa molt de temps, la qual cosa certifica que, si el punk no ha mort, no és pas gràcies als que ho proclamen als quatre vents litrona en mà-.
Això estava clar des del principi. Aleshores, per què vaig anar fins a l'Apolo ahir a la nit? Doncs molt senzill: perquè parlem de dos grups que m'han acompanyat des dels 15 anys i que, en el cas dels Vibrators, suposen una part important de la banda sonora de la meva vida. Potser m'hauria d'haver quedat a casa i recordar-los tal i com sonaven als discos de fa tres dècades? Potser sí, però em picava la curiositat. I fins i tot després d'haver presenciat aquell espectacle, passo pàgina i penso en UK Subs i Vibrators com els grupassos que van ser quan un servidor encara estava en projecte.
En el cas dels primers, la cosa encara va tenir un passi. Amb dos components originals, Charlie Harper (veu) i Nicky Garratt (guitarra), van defensar correctament un repertori que només es va veure tacat per dos factors. El més important és un Harper que ja no té edat per cridar i saltar com si encara fos un punk inconformista ofegat pel thatcherisme. Perquè no ho és. I ho sap. L'altre factor és el pas d'un temps que no perdona, ni a les cordes vocals de Harper ni a un repertori que en ocasions sona caducat -el món està en tensió, sí, però contràriament al que diu la lletra de "Warhead", la partida ja no és "entre americans i russos"-.
El cas dels Vibrators va ser directament de jutjat de guàrdia. El claríssim exemple d'uns antics punks convertits en aquells dinosaures que ells mateixos s'havien proposat destruir. Perquè de fet, els que vam veure ahir a la nit ni tan sols eren els Vibrators. Amb el líder històric de la banda, Ian Knox, de baixa per enfermetat, l'únic component original que va fer acte de presència va ser un John Eddie (bateria) acompanyat de dos mercenaris que, francament, no van estar a l'alçada. Això sí, el concert va ser molt similar a com se'ns diu que eren els inicis del punk: poca gent entre el públic i un grup tocant a més malament no poder.
Crònica d'Oriol Stardust
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
