Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 7 de maig de 2008.
'Varietes' a la 1ª edición de Les Femmes S'en Melent. Crónica del festival de la [2] Apolo de Barcelona. Parte 1 de 2.
Dimecres 16 d'abril de 2008, Barcelona va acollir la primera edició d'aquest reputat festival francès al igual que estava fent Madrid per aquestes dates, però amb dues nits dedicades a la causa. No hi va haver tan bona desposta per part del públic com la qualitat de les propostes mereixia, però poc a poc va anar-se animant la gent a apropar-se a l'acte. El festival, com el seu nom indica, és d'origen francès i ja s'ha anat extenent per altres ciutats com Berlín.
Lonely Drifter Karen va ser l'encarregada d'obrir la vetllada amb l'acompanyament d'una bona banda i amb una proposta on es presentava el en aquell moment recent sortit del forn "Grass is Singing". La sueca Tanja Frinta s'ha sabut moure a mig camí de Suècia, Vienna i Barcelona per anar donant peu al seu so de folk passat per pop acabaretat i amb una veu que pot passar per una Regina Spektor, Vashty Bunyan o per un Marc Bolan si hagués sigut dona.
La peça This World Is Singing de precisament aquesta darrera obra, va ser de les més destacades i amb més bon resultat. Proposta suau farcida de bellesa i amb composicions de so exquisit.
A continuació la joveneta i també sueca Promise and the Monster, molt nerviosa i inquieta va descarregar una de les millors actuacions de la nit. La interpretació de les cançons era molt curiosa i original, el fingerpicking molt delicat i transportava als oients a cotes psicodèliques i obscures de paratges bells i embadocadors. El disc "Transparent Knives" editat l'any 2007 va calar ben fort a les nostres orelles. Res a veure amb les companyes d'escenari que anirien desfilant posteriorment per la [2].
"Single Girl Married Girl" o "Sheets" van ser de les peces que més van agradar en general, per la delicadesa i preciositat del seu so i veu.
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
 |
 |
Translator |
|
