Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 7 de maig de 2008.

Un ministre a Barcelona. Crònica de Gilberto Gil a l'Espacio Movistar de Barcelona. 12 d'abril de 2008.

	Foto d'arxiu

Gilberto Gil és un merescut Ministre de Cultura de Brasil ja que s'ha llaurat una carrera per a promocionar la música, l'art i cultura en general, del seu país, tant com li ha estat possible.

40 anys l'avalen i va mostrar-se molt comunicatiu en tot moment amb el públic. Excusant-se pel fet de tractar-se d'un concert més propi d'un auditori o teatre que d'una carpa sense per això agrair a la gent de l'Espacio Movistar que li haguessin brindat l'oportunitat de presentar el nou disc a Catalunya; més adreçada a la ballabilitat de quan ve amb banda. Poc a poc, un cop es va ajustar bé el volum, inicialment força fluix, va anar sorprenent al públic amb unes introduccions en castellà i explicacions pròpies de mestre a alumne.Va anar acompanyat, durant la meitat del concert, del seu fill Ben Gil.

Va interpretar algunes peces noves com: "Gueixa do Tatáme", "A Faca e o queijo" o "Despedida de soltera". També tot de clàssics com: la preciosa "Aquele abraço", "Andar com Fé", "Toda menina baiana" o "Tempo rei". Van caure en una ronda final dues peces de Bob Marley com són: "No Woman No Cry" rebatejada com a "Não Chore Mais" i "Three Little Birds" o "When I'm sixty-four" dels Beatles tot i tenir-ne 66 i la va readaptar.

Parts de cantautor, elements de diferents tipus de samba, Reggae, el Bayon o la Bossa Nova i altres estils més típics de Brasil. No hi va haver masses mostres de les parts més pròximes al tropicalisme d'on ell en va ser un dels màxims exponents, però va resultar cobrir bé tots els altres aspectes musicals de la seva carrera.

Moments íntims combinats i sacsejats per altres d'ultraballables on el sector brasiler va retornar-li amb un megaaplecdance a la pista.

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.gilbertogil.com.br