|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 22 d'abril de 2008.Ha valgut la pena esperar. Crònica de The Sonics a The Forum, Londres. 21 de març de 2008.
Els Sonics tenen suficients èxits propis i versions molt autotunejades com per fer tornar l'audiència ben boja. Sota crits d'aquells, més propis de concert de Alejandro Sanz o Backstreet Boys, van sortir els de Tacoma, Estats Units. Rob Lind, saxofonista del grup, no parava d'agrair el que els hi estava passant al públic assistent, la rebuda, el caliu i remarcar "com els hi agradava Londres". Des de l'inici amb "He's Waiting" a "Boss Hoss" hi ha una cursa perquè els homes de blanc i gris rutllin al 100%. En plena forma, menys el baixista que no atinava massa amb l'instrument, els coros i alhora de cantar "Cinderella". La recta final va ser realment impressionant amb un Psycho igual de potent i amb el so de guitarra trash dels 60's i finalment amb "Louie Louie" de Richard Berry i "The Witch" dins del temps de bisos. Hi ha ganes de veure'ls al Primavera Sound i segur que estaran més ben rodats i serà una actuació encara millor. Van obrir la nit, els anglesos The Good Time Charlies, fent un concert molt justet que no va acabar d'arrancar fins que un dels músics, en concret el guitarrista va prendre el timó de l'actuació. Seguidament, abans dels Sonics, una bona banda austríaca va sortir a l'escenari. Estem parlant del Jaybirds, que fent honor a tribut a Yardbirds, però amb temes propis; van descarregar un show de r&b de la vella escola. // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|