Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 14 d'abril de 2008.

Gira per Londres de The Missing Leech part 4 de 5. Crònica del concert a Tommy Flynns, Londres. 18 de març de 2008.

	Foto d'arxiu

Versió de Català.
De totes les actuacions a Londres, tenint en compte que totes van ser excel·lents, aquesta és la que tot i ser genial y que estic molt satisfet amb la gent, resultat, qualitat de so... Si ho comparo amb les altres no va tenir tanta diversió, però per ben poc.
Tommy Flynns és un dels molts pubs que ofereix música variada i original a la zona de l'inici del carrer principal de Camden Town a Londres; aquest és dels primers que et trobes si agafes com a referència el nº 1 del carrer i estar a uns 100 metres de la mítica sala de concerts Koko.
La iniciativa del col·lectiu/club Kebabaylon que hi opera cada dimarts, és de promoure tot tipus de grups i músics, simplement cal que els hi facin gràcia i que estiguin preparats per pogos horitzontals provinents de iaios.
L'encarregat d'obrir el minifestival vaig ser jo mateix i vaig poder arrencar molts somriures i aplaudiments, molt més del que creia a priori. La peça "The Whys and Hows Of Ending Up Missing Your Own Show And Not Being Featured In The Last Issue Of NME" va ser l'èxit de l'actuació. Un tema antic que mai havia tocat en directe i va acabar sent la peça més estimada de la gira.
Una actuació molt completa, d'uns 20 minuts on la confiança va jugar a favor meu i vaig saber comandar el concert cap on volia per acabar corejant amb la gent "May I Adopt Antartida" + "I'll Try no to Fall".
Acte seguit el grup de post punk i sons de nou rock, Polka Party, va anar demostrant ser alumnes avantatjats de Joy Division i The Chameleons. Una mica més originals que Interpol o Editors i amb una posta en escena realment contundent. El single "Japanese Haircut" sortirà el pròxim juny de 2008 i va ser un dels temes destacats de l'actuació.
A més a més de la interpretació dels temes que conformen la seva maqueta/demo del 2007 passat.
A continuació els següents en desfilar per l'escenari foren els Neozelandesos, Quick Brown Fox, actualment residents al Regne Unit. Una autèntica bomba de garatge punk dels 90s. Duo en una ona similar a The White Stripes, però al revés; és a dir ell és el bateria i ella la guitarrista i ambdós canten. Interpretant la totalitat dels temes que conformen la seva maqueta autoeditada el passat 2007.
Finalment els anglesos The Bang Bangs, amb el punt de mira amb bandes com Pixies i a Yeah Yeah Yeahs van roquejar de valent fins a acabar de fer aprofitar les 5 lliures que els assistents havien pagat per l'acte. Presentaven el seu nou bateria, que semblava haver estat dins del grup des dels seus inicis per l'enorme compenetració que anava presentant.



Versión en español.
Gira por Londres de The Missing Leech parte 4 de 5. Crónica del concierto a Tommy Flynns, Londres. 18 de marzo de 2008.
De todas las actuaciones en Londres, teniendo en cuenta que todas fueron excelentes, esta es la que a pesar de también ser genial y que estoy muy satisfecho con la gente, resultado, calidad de sonido... Si lo comparo con las otras no tuvo tanta diversión, pero por bien poco.
Tommy Flynns es uno de los muchos pubs que ofrece música variada y original a la zona del inicio de la calle principal de Camden Town en Londres; este es de los primeros que te encuentras si coges como referencia el nº 1 de ecalera y estar a unos 100 metros de la mítica sala de conciertos Koko. La iniciativa del colectivo/club Kebabaylon que opera cada martes, es de promover todo tipo de grupos y músicos, simplemente hace falta que se los hagan gracia y que estén preparados por pogos horizontales provenientes de yayos.
El encargado de abrir el minifestival fui yo mismo y pude arrancar muchas sonrisas y aplausos, mucho más del que creía a priori. La pieza "The Whys and Hows Of Ending Up Missing Your Own Show And Not Being Featured In The Last Issue Of NME" fue el éxito de la actuación. Un tema antiguo que nunca había tocado en directo y acabó siendo la pieza más querida de la gira. Un concierto completo, de unos 20 minutos dónde la confianza jugó a favor mío y supe comandar el concierto cabe dónde quería por acabar coreando con la gente "May I Adopt Antartida" + "I'll Try no to Fall".
Acto seguido el grupo de tabla punk y sonidos de nuevo rock, Polka Party, fue demostrando ser alumnos aventajados de Joy Division y The Chameleons. Algo más originales que Interpol o Editores y con una posta en escena realmente contundente. El single "Japanese Haircut" saldrá el próximo junio de 2008 y fue uno de los temas destacados de la actuación. Además de la interpretación de los temas que conforman su maqueta/demo del 2007 pasado.
A continuación los siguientes al desfilar por el escenario serían los neozelandeses, Quick Brown Fox, actualmente residentes al Reino Unido. Una auténtica bomba de garaje punk de los 90s. Dúo en una ola similar a The White Stripes, pero a la inversa; es decir él es el batería y ella la guitarrista y ambos cantan. Interpretando la totalidad de los temas que conforman su maqueta autoeditada el pasado 2007.
Finalmente los ingleses The Bang Bangs, con el punto de mira con bandas como Pixies y a Yeah Yeah Yeahs van roquear de lo lindo hasta acabar de hacer aprovechar las 5 libras que los asistentes habían pagado por el acto. Presentaban su nuevo batería, que parecía haber sido dentro del grupo desde los suyos inicios por la enorme compenetración que iba presentando.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Ben
Fotografiats: Iaios fent pogo durant la meva actució.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/themissingleech