Trilogy Rock

Cercador:

Trilogyrock, dissabtes de 15:00 a 18:00 ------ Afegir concert a l'agenda ------ Myspace de Trilogy Rock ------ Repopblica

Cròniques de concerts


// Crònica publicada el 14 d'abril de 2008.


Gira per Londres de The Missing Leech part 2 de 5. Crònica del concert a The Queen Boadicea. 16 de març de 2008.


Foto d'arxiu
Foto d'arxiu
Versió en català.
7.Plum Jam & The Attack Of The Ants – Emma i David tenen una posta en escena sorprenent. Capaços de sonar entre Dresden Dolls, Kings' Of Convenience, Everything But The Girl, acid jazz i trip hop. Un dels millors concerts que he vist del que portem d'any
8.Michael Baker – Aquest cop només amb la seva guitarra acústica i amb Nick Roberts al Cajun. Oferiren música que realment sona diferent al que hem trobat al seu myspace. L'univers d'aquest músic, en quan a eclecticisme sembla no tenir límit.
9.Lucy Rose – Quan va arriba,r unes 50 persones l'acompanyaven. Va permetre's fer un set llarg i va marxar sense parlar amb ningú. Una mica estrany tot plegat. La música, doncs similar a Regina Spektor i molt ben facturada tot combinant piano i guitarra que endolcien la seva magnífica veu. En canvi a posteriori m'ha demostrat ser d'allò més amable. Simba, organitzador de l'esdeveniment i mestre de cerimònies em va comentar que era una petita (per l'alçada o deia) institució a Londres.
10.Yeah Saint Paul – Un músic nòmada que ningú no en sap gran cosa, però tothom assegura haver-ne sentit parlar. Com si fos l'espectre d'un folkman de vella usança. Un concert molt curiós i indescriptible.
11.Suzy Almond – Una promesa de l'antifolk més aspre. Una actitud i una posta en escena que molts i moltes envejarien. Sap fer sonar ruda o polida la seva música quan el moment de la cançó ho demana i amb això li dóna un tret ben diferencial. Una veu excel·lent que també ens recorda a Regina Spektor.
12.Rod – Un altre personatge enigmàtic que va oferir un antifolk força cru i va desaparèixer tan silenciosament com va arribar. Una actitud cent per cent punk sobre l'escenari.
13.Simba - organitzador de l'esdeveniment i mestre de cerimònies de la nit. Va interpretar per tancar barraca unes peces que ningú s'esperava. ¿Us imagineu a Dinosaur Jr sonant com a Bob Marley? a que costa de creure-ho, doncs més o menys així va ser.
Aquí heu tingut, a mode de resum, el que vaig veure; però mai podré explicar en paraules com em vaig poder anar sentint cada nit amb tanta atenció, respecte i valor que rebia la meva música i sobretot les lletres.





Versión en español.
Gira por Londres de The Missing Leech parte 2 de 5. Crónica del concierto a The Queen Boadicea. 16 de marzo de 2008.
7.Plum Jam & The Attack OfOff The Ants – Emma y David tienen una puesta en escena sorprendente. Capaces de sonar entre Dresden Dolls, Kings' Of Convenience, Everything But The Girl, acid jazz y trip hop. Uno de los mejores conciertos que he visto de lo que llevamos de año
8.Michael Baker – Esta vez sólo con su guitarra acústica y con Nick Roberts al Cajun. Ofrecieron música que realmente suena diferente a la que hemos encontrado en su myspace. El universo de este músico, en cuanto a eclecticismo parece no tener límite.
9.Lucy Rose – Cuando llegó, unas 50 personas la acompañaban, se permitió hacer un set largo y marchó sin decir ni "mu". Algo extraño al fin y al cabo.
La música, pues similar a Regina Spektor y muy bien facturada, combinando piano y guitarra que endulzaban su magnífica voz. En cambio a posteriori me ha demostrado ser mucho más amable. Simba, organizador del acontecimiento y maestro de ceremonias me comentó que era una pequeña (por su corta estatura lo decía) institución en Londres.
10.Yeah Saint Paul – Un músico nómada que nadie sabe gran cosa, pero todo el mundo asegura haber oído hablar de él. Como si fuera el espectro de un folkman de vieja usanza. Un concierto muy curioso y indescriptible.
11.Suzy Almond – Una promesa del antifolk más áspero. Una actitud y una puesta en escena que muchos y muchas envidiarían. Sabe hacer sonar ruda o pulida su música cuando el momento de la canción lo pide y con esto le da un trato bien diferencial. Una voz excelente que también nos recuerda a Regina Spektor.
12.Rod – Otro personaje enigmático que ofreció un antifolk bastante crudo y desapareció tan silenciosamente como llegó. Una actitud cien por ciento punk sobre el escenario.
13.Simba - organizador del acontecimiento y maestro de ceremonias de la noche. Interpretó para cerrar el local unas piezas que nadie se esperaba. ¿Os podéis imaginar a Dinosaur Jr. sonando a Bob Marley? Cuesta de creerlo, pues así fue.
Aquí habéis tenido a modo de resumen lo que pude ver, pero nunca podré explicar en palabras como me pude ir sintiendo cada noche con tanta atención, respeto y valor que recibía mi música y sobre todo las letras.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Maurici Ribera
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal


// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 
 

// Més informació:


Web amb més informació: http://www.myspace.com/themissingleech
 

   Translator

Translate to:
 

   Arxiu

Cròniques de l'Azkena Rock Festival 2023
// 21 Juny 2023
Olsen Twinz - Trilogy Rock (09/11/19)
// 7 Abril 2020
Overkill - Sala Salamandra (14/09/19)
// 24 Setembre 2019
Neurosis - Apolo (16/07/19)
// 17 Juliol 2019
Madrugada - Razzmatazz 2 (08/05/19)
// 9 Maig 2019
Veure totes
Cròniques RSS
RSS Trilogy Rock Sindicació dels continguts.
------
© Trilogy Rock 2006-2024 Notícies // Agenda concerts // Cròniques // Podcast // El programa // Playlist // Links // Contactar Disseny web: Space Bits