Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 9 d'abril de 2008.

Percentatge elevat d'adolescents per metre quadrat. Crònica de Paradise Lost i HIM a la sala Razzmatazz 1 de Barcelona. 04/03/2008. Part 2 de 2

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Acte seguit van pujar a l'escenari HIM banda veterana de Finlàndia que, malauradament al nostre país es van donar a conèixer gràcies als primers símptomes de comercialitat a l'entrada de l'actual segle. Rondaven les 22:17 i comptaven amb el terra de l'escenari maquejat amb catifes perses i minilàmpares.
Ville Vallo en tot moment procurava establir química entre grup i públic, però alhora es mostrava passiu, amb cigarreta en mà i amb actitud de rock star. El grup ha baixat de popularitat i no es presenta en tan bona forma com els assitents que ja els han vist anteriorment pogueren confirmar. "Wicked Game" de Chris Isaak va sonar com una agulla en un paller, és a dir entre clàssics de clàssics.
Era gairebé impossible descobrir una sola cançó del repertori que no hagués acabat sent single. Algunes de les que van caure foren: "Your Sweet 666" "Join Me In Death", "Bleed Well", "Killing Loneliness", "The Sacrament", The Funeral of Hearts, o encara més antigues com: "In Joy And Sorrow" y "Pretending de Deep Shadows And Brilliant Hightlights 2001.
Una actuació força freda, quasi com el seu país natal, tenint en compte l'estil de love metal que asseguren haver creat.




Versión en español.
Porcentaje elevado de adolescentes por metro cuadrado. Crónica de Paradise Lost y HIM a la sala Razzmatazz 1 de Barcelona. 04/03/2008. Parte 2 de 2
Acto seguido subieron al escenario HIM banda veterana de Finlandia que, desgraciadamente a nuestro país se dieron a conocer gracias a los primeros síntomas de comercialidad a la entrada del actual siglo.
Rondaban las 22:17 y contaban con el suelo del escenario maqueado con alfombras persas y minilámparas.
Ville Vallo en todo momento procuraba establecer química entre grupo y público, pero a la vez se mostraba pasivo, con pitillo en mano y con actitud de rock star.
El grupo ha bajado de popularidad y no se presenta en tan buena forma como los asistentes que ya los han visto anteriormente pudieron confirmar.
"Wicked Game" de Chris Isaak sonó como una aguja en un pajar, es decir entre clásicos de clásicos. Era casi imposible descubrir una sola canción del repertorio que no hubiera acabado siendo single u oliese a single.
Algunas de las que cayeron fueron: "Your Sweet 666" "Join Me In Death", "Bleed Well", "Killing Loneliness", "The Sacrament", The Funeral of Hearts, o todavía más antiguas cómo: "In Joy And Sorrow" y "Pretending de Deep Shadows And Brilliant Hightlights 2001 .
Una actuación bastante fría, casi como su país natal, teniendo cuento el estilo de love metal que aseguran haber creado.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.heartagram.com/