Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 6 d'abril de 2008.

Circ de garatge quebequès molt vitaminat. Crònica de l'actuació del canadencs Les Breastfeeders. Dissabte, dia 1 de març. La [2] de l'Apolo.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Les Breastfeeders són una formació de garatge del so dels 90s però amb esperit punk i amb cert regust de la segona onada del gènere.
Cal fer esment de la semblança existent entre el seu so i el de formacions un xic més conegudes del seu Montreal natal com són: Les Marmottes Aplaties, Les Ordures Ioniques o Les Secrétaires Volantes entre d'altres.
Actuació molt elèctrica i activa on van desprendre tanta energia com els hi va ser possible, cantant en francès a ritme trepidant, fet apreciable també quan es dirigien, a base de comentaris, al poc públic assistent.
Luc Brien imposant-se com a frontman del grup i amb Johnny Maldoror a la pandereta ; aquest darrer amb un nom més que merescut ja que no va para ni un segon de saltar, rodolar, fer tombarelles, escopir cervesa al públic i fer cabrioles de tot tipus.
"Les matins de grands soirs" 2006, el seu segon i fins ara darrer treball discogràfic va suposar bona part del seu repertori, però hi va haver excepcions amb peces provinents de: Déjeuner sur l'herbe (2004).





Versión en español.
Circo de garaje quebequeño muy vitaminado. Crónica de la actuación de los canadienses Les Breastfeeders. Sábado, día 1 de marzo. La [2] del Apolo.
Les Breastfeeders son una formación de garaje del sonido de los 90s pero con espíritu punk y con cierto regusto de la segunda oleada del género.
Hace falta hacer mención del parecido existente entre su sonido y el de formaciones un poco más conocidas, de su Montreal natal, como son: Les Marmottes Aplaties, Les Ordures Ioniques o Les Secrétaires Volantes entre otras.
Actuación muy eléctrica y activa dónde desprendieron tanta energía como les fue posible, cantando en francés a ritmo trepidante, hecho apreciable también cuando se dirigían, a base de comentarios, al poco público asistente.
Luc Brien imponiéndose como frontman del grupo y con Johnny Maldoror a la pandereta; este último con un nombre más que merecido puesto que no paró ni un segundo de saltar, hacer volteretas, escupir cerveza al público y hacer piruetas de todo tipo.
"Les matins de grands soirs" 2006, su segundo y hasta ahora último trabajo discográfico supuso buena parte de su repertorio, pero hubo excepciones con piezas provenientes de: "Déjeuner sur la herbe" 2004.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/lesbreastfeeders65