Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 5 d'abril de 2008.

Cap de setmana de noms propis part 1. Crònica dels suecs Irene a la [2] Apolo de Barcelona. 29/02/2008

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Seria molt injust a aquestes alçades de carrera de Irene, tatxar-los de mers imitadors dels so de dream pop i pop alegre d'Escòcia (Belle & Sebastian o Camera Obscura). Ells, evidentment, han après la lliçó escoltant aquestes formacions, però cada cop li saben donar un toc més personal i propi. Els de Göteborg van saber, durant 45 minuts, anar intercalant peces de: "Long Gone Since Last Summer" 2007 amb altres de "Apple Bay" 2006; que la gent ja tenia força apreses.
Sembla ser que la quantitat de públic també va augmentar respecte la seva primera visita; la de l'any passat.
Van saber animar la nit a base de melodies alegres i tornades fàcils, però amb molta classe.
Els encarregats d'obrir la nit van ser Johny Price, banda que intenta emular els Dickies però es van passar de llestos. No van guardar gens de silenci alhora del concert de Irene i fins hi tot semblava que se n'enfotessin.



Versión en español.
Fin de semana de nombres propios parte 1. Crónica de los suecos Irene a la [2] Apolo de Barcelona. 29/02/2008.
Sería muy injusto a estas alturas de carrera de Irene, tachar-los de meros imitadores de el sonido dream pop y pop alegre de Escocia (Belle & Sebastian o Camera Oscura). Ellos, evidentemente, han aprendido la lección escuchando estas formaciones, pero cada vez le saben dar un toque más personal y propio. Los de Göteborg supieron, durante 45 minutos, ir intercalando piezas de: "Long Gone Since Last Summer" 2007 con otras de "Apple Bay" 2006; que la gente ya tenía fuerza aprendidas.
Parece ser que la cantidad de público también aumentó respeto su primera visita; la del año pasado. Supieron animar la noche a base de melodías alegres y estribillos fáciles, pero con mucha clase.
Los encargados de abrir la noche fueron Johny Price, banda que intenta emular los Dickies, pero se pasaron de listos. No guardaron nada de silencio durante el transcurso del concierto de Irene y hasta parecía que se mofasen de ellos.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/ireneswe