|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 16 de febrer de 2008.Cabaret Au Go Go. Little Annie impecable a la [2] Apolo. 05/02/2008 – Barcelona
Versió en català. "When Good Things Happen to Bad Pianos" és la darrera obra discogràfica de Little Annie. Per a l'ocasió compta amb Paul Wallfisch al piano; extraordinari music que també l'està acompanyant en directe al llarg de la gira. Little Annie fa de la seva particular veu i del seu savoir faire sobre l'escenari la base de l'espectacle i en surt molt ben parada de fet. "It Was a Very Good Year" o "Yesterday When I Was Young" van ser dos bons exemples, tot i que realment se'ns faria difícil escollir peces; pel fet de que en general va anar tot cobert d'una càrrega emotiva molt difícil de superar. Només sortint a l'escenari, des del primer moment, Little Annie se sap fer estimar. La seva mirarda i gests són molt expressius i sap jugar amb el resultat d'aquest fet a part d'haver estat molt ben maquillada per a l'ocasió per Meritxell Seva. Magnífiques versions de "I Still Haven't Found What I'm Looking For" U2, "Private Dancer" de Tina Turner i "Ne Me Quitte Pas" de Jacques Brel. Per una altra part i per acabar de embellir el concert, encabit dins dels Capricis de l'Apolo, van disposar-se taules i cadires per afavorir a un ambient familiar i més d'aspecte teatral i cabareter. Versión en español. Cabaret Au Go Go. Little Annie impecable en la [2] Apolo. 05/02/2008 – Barcelona "When Good Things Happen to Bad Pianos" es la última obra discográfica de Little Annie. Para la ocasión cuenta con Paul Wallfisch al piano; extraordinario músico que también le está acompañando en directo a lo largo de la gira. Little Annie hace de su particular voz y de su savoir faire encima del escenario la base del espectáculo con un buen resultado. "It Was a Very Good Year" o Yesterday "When I Was Young" fueron dos buenos ejemplos, aunque realmente se nos haría difícil escoger piezas; por el hecho de que en general fue todo recubierto de una carga emotiva muy difícil de superar. Sólo, el simple momento de salir al escenario, desde el primer momento, Little Annie se sabe hacer querer. Su mirarda y gestos son muy expresivos y sabe jugar con el resultado que esto provoca. Aparte de haber sido muy bien maquillada para la ocasión por Meritxell Seva. Magníficas versiones de "I Still Haven't Found What I'm Looking For" U2 ", Private Dancer" de Tina Turner y "Ne Me Quitte Pas" de Jacques Brel. Por otra parte y para acabar de embellecer el concierto, formando parte dentro de los Caprichos del Apolo, se dispusieron mesas y sillas para favorecer a un ambiente familiar y más aspecto teatral y cabaretero. Text: Maurici Ribera Fotografia: Little Annie per Madam Green. Part informàtica: Ferran Sarrió Disseny web: David Vidal // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|