Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 14 de febrer de 2008.

Una de Woodstock si us plau. Crònica de Ian Matthews + Magna Carta. Part 2.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
28 de gener de 2008. Sala Luz de Gas. Barcelona.
Magna Carta no només és la primera referència que els anglesos van tenir, com a document constitutiu dels tres amb els que compten, sinó també un magnífic grup de folk progressiu britànic de belles melodies i amb cert èxit menor a llocs com la pròpia Gran Bretanya o Holanda.
Chris Simpson venia acompanyat de la seva esposa Linda Taylor i del jove holandès Matthijs Barnhoorn, que va estar uns anys a la darrera encarnació dels Fairport Convention. Van reviure la flama del folk rock recollint peces d'aquí i d'allà tenint en compte que el grup compta amb uns 30 discos editats.
El format, bàsicament acústic, no va esdevenir progressiu com a la seva primera època i va venir ben comandat per les melodies farcides de moments bells i pastorals. Comentaris i històries divertides i amb un toc familiar, flautes impossibles, una mandolineta quasi de joguina, moviments i bon folk.
"Lord Of The Ages" de 1973 va ser el disc més avantatjat alhora de seleccionar el repertori, però va anar-se combinant amb tota mena de treballs discogràfics.
Realment la seva aparició en breu a Holanda, 2009, significarà el darrer concert de Magna Carta? Si han durat 30 discos i 40 anys fent folk, segur que amb el bon estat de Chris, tenen corda per a composar i tocar uns anyets més. El folk dels seixantes i setantes rarament se li crema la fusta.






Una de Woodstock por favor. Crónica de Ian Matthews + Magna Carta. Parte 2.
Versión en español.
28 de enero de 2008. Sala Luz de Gas. Barcelona.
Magna Carta no sólo es la primera referencia que los ingleses tuvieron como documento constitutivo, de los tres con los que cuentan, sino también un magnífico grupo de folk progresivo británico de bellas melodías y con cierto éxito menor en lugares como la propia Gran Bretaña o Holanda.
Chris Simpson venía acompañado de su esposa Linda Taylor y del joven holandés Matthijs Barnhoorn, que había estado en una de las últimas reencarnaciones de la Fairport Convention.
Revivió la llama del folk rock recogiendo piezas de aquí y de allá teniendo en cuenta que el grupo cuenta con unos 30 discos editados.
El formato, básicamente acústico, para nada progresivo como su primera época y vino bien comandado por las melodías rellenas de momentos bellos y pastorales. Comentarios e historias divertidas y con un toque familiar, flautas imposibles, una mandolina casi de juguete, movimientos y buen folk.
"Lord Of The Ages" de 1973 fue el disco más aventajado entre la selección de repertorio, pero se fue combinando con toda clase de trabajos discográficos.
¿Realmente su aparición en breve en Holanda, 2009, significará el último concierto de Magna Carta? Si han durado 30 discos y 40 años haciendo folk, seguro que con el buen estado de Chris, tienen cuerda para componer y tocar unos años más.






Text: Maurici Ribera
Fotografia: Linda Taylor i Matthijs Barnhoorn (Magna Carta)per Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny web: David Vidal


// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.magnac.com/