Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 3 de febrer de 2008.

Canvi inesperat de rumb d'Iron & Wine. Crònica de dilluns 14 de gener - Sala Apolo.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Iron & Wine va apuntalar el seu repertori, bàsicament amb "The Shepherd's Dog" 2007 la seva última obra, la qual va interpretar íntegrament.
Per tant peces com: "Pagan Angel and a Borrowed Car", "Boy With A Coin" o "Carousel" entre altres. Aquestes sovint venien enllaçades en un cortina que s'anava cap a la psicodèlia fent més longeves les cançons i emparentant-se amb els Grateful Dead. Altres vegades s'anava a terrenys més pròxims al country alternatiu i country rock o com ho vulgueu denominar d'uns: Wilco, The Band o Manassas amb totes les variacions i grans diferències que existissin entre les tres bandes anomenades suposen i amb restes del folk progressiu anglès i irlandès d'uns Mellow Candle, Forest o Comus però sense flautes. Va passar a moments més íntims recordant-nos com de bones eren les seves anteriors obres i amb una veu similar al magnífic Nick Drake. Encara així percebem certes omissions imperdonables dintre del repertori, sobretot l'absència de peces del seu excel·lent debut. Altres cançons que van caure, en clau de clàssic, van anar: "On Your Wings", "Woman King" "Sodom South Geòrgia" o "Cinder & Smoke".
Venia molt ben acompanyat amb una banda que anava molt bé conjuntada i s'adequava a la nova visió musical aportada amb "The Shepherd's Dog" 2007, lloat i odiat en les llistes del millor del 2007, arreu del planeta. Banda que sovint carregava més del permès l'atmosfera i es menjava l'essència de les cançons o que sovint, pel que fa a pedal steel i el "guitarrista del so espacial", sonaven per sobre de la resta, eclipsant tota possible melodia. Segons la pròpia promotora, Gamerco, els músics que acompanyaven a Sam Beam eren: membres de Wilco (exmembre), Calexico, Isotope 217, Califone, Red Red Meat, Lambchop. Doncs apart del mateix, és a dir Sam Beam (vocals/guitar): Sarah Beam (violin/vocals), Leroy Bach (keys/gtr), Txad Taylor (drums), Matt Lux (bass), Patrick McKinney (guitar), Paul Niehaus (pedal steel/gtr) i Bien Massaralla (percussion).
Va obrir,Raül Moya, cantautor de l'escuderia de Houston Party Records, en una ona folk rock. Ha format part de: élena i ha col·laborat i treballat en Refree, i entre molts d'altres projectes membre de la banda de Miqui El Puig. Música a mig camí entre Nick Drake o Nacho Vegas i amb veu pròxima a Fernando Alfaro o a Antonio Luque. Va acabar un concert, bastant correcte, amb una versió dels Fabulosos Cadillacs.




Versión en español.
Cambio inesperado de rumbo de Iron & Wine. Crónica de lunes 14 de enero - Sala Apolo.
Iron & Wine apuntaló su repertorio, básicamente con "The Shepherd's Dog" 2007 su última obra, la cual interpretó íntegramente. Por lo tanto piezas cómo: "Pagan Angel and a Borrowed Car", "Boy With A Coin" o "Carousel" entre otras. Estas a menudo venían enlazadas en un cortina que a menudo se iba hacia la psicodelia haciendo más longevas las canciones y emparentándose con los Grateful Dead. Otras veces se iba a terrenos más próximos al country alternativo y country rock o como lo queráis denominar de unos: Wilco, The Band o Manassas con todas las variaciones y grandes diferencias que existieran entre las tres bandas denominadas suponen y con restos del folk progresivo inglés e irlandés de unos Mellow Candle, Forest o Comus pero sin flautas.
Pasó a momentos más íntimos recordándonos como de buenas eran sus anteriores obras y con una voz similar al magnífico Nick Drake. Aún así percibimos ciertas omisiones imperdonables dentro del repertorio, sobre todo la ausencia de piezas de su excelente debut. Otras canciones que cayeron, en llave de clásico, fueron: "On Your Wings", "Woman King" "Sodom South Georgia" o "Cinder & Smoke". Venía muy bien acompañado con una banda que iba muy bien conjuntada y se adecuaba a la nueva visión musical aportada con "The Shepherd's Dog" 2007, alabado y odiado en las listas de lo mejor del 2007, en cualquier parte del planeta. Banda que a menudo cargaba más de lo permitido la atmósfera y se comía la esencia de las canciones o que a menudo, con respecto a pedal steel y el "guitarrista del sonido espacial", sonaban por encima del resto, eclipsando toda posible melodía.
Según la propia promotora, Gamerco, los músicos que acompañaban a Sam Beam eran: miembros de Wilco (exmiembro), Calexico, Isotope 217, Califone, Red Red Meat, Lambchop. Pues aparte de él mismo, es decir Sam Beam (vocales/guitar): Sarah Beam (violen/vocales), Leroy Bach (keys/gtr), Chad Taylor (drums), Matt Lux (bass), Patrick McKinney (guitar), Paul Niehaus (pedal steel/gtr) y Bien Massaralla (percussion).
Abrió,Raül Moya, cantautor de la escudería de Houston Party Records, en una ola folk rock. Ha formado parte de: élena y ha colaborado y trabajado en Refree, y entre muchos d'otras proyectas miembro de la banda de Miqui Puig. Música a medio camino entre Nick Drake o Nacho Vegas y con. la voz próxima a Fernando Alfaro o a Antonio Luque. Acabó un concierto, bastante correcto, con una versión de Los Fabulosos Cadillacs.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: Iron & Wine per Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/ironandwine