|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 10 de gener de 2008.DeVotchKa arrasen a la [2] de l'Apolo de Barcelona. Crònica del concert de dimarts 10 de gener.
Versió en català. El grup de Denver (EEUU) amb la seva visió més eclèctica i original de la música, van venir per primer cop a Espanya. Havíem tingut la sort de veure'ls al festival Pukkelpop; però per a aquesta ocasió comptaven amb un públic encara més entregat, menys pressió horària i més proximitat amb els assitents i van sortir-ne amb més nota. Van combinar peces dels seus quatre treballs en estudi i del seu darrer EP, implicant diferents estils musicals; des de cançons més reposades a altres de molt animades. Des de la inicial, segons el setlist fotografiat, irreconeixible versió de Siouxsie & The Banshees fins a "Yo Love Me" un recorregut de 95 minuts de música fronterera d'Estats Units i Mèxic, sons de l'est d'Europa, folk, rock, pop, Spaghetty Western, banda sonora, "exotica", tocs sinistres, mestissatge,... Van caure: "How It Ends", "Head Honcho", "Oblivion", "Queen of the Surface Streets" o "We're Leaving" entre d'altres, Guitarra, contrabaix, tuba, theremin, violí, bateria,… molts foren els instruments que els quatre de Denver van fer desfilar en un concert molt celebrat. Versión en español. DeVotchKa arrasan a la [2] del Apolo de Barcelona. Crónica del concierto de martes 10 de enero. El grupo de Denver (EEUU), con su visión más ecléctica y original de la música, vinieron por primera vez a España. Habíamos tenido la suerte de ver a esta maravilla de formación en el festival Pukkelpop; pero para esta ocasión contaban con un público todavía más entregado, menos presión horaria y más proximidad de los asitentes y salieron con más nota. Combinaron piezas de sus cuatro trabajos en estudio y de su último EP, implicando diferentes estilos musicales; desde canciones más pausadas a otras de muy animadas. Desde la inicial, según el setlist fotografiado, irreconocible versión de Siouxsie & The Banshees hasta "Yo Love Me" un recorrido de 95 minutos de música fronteriza de Estados Unidos y México, sonidos del este de Europa, folk, rock, pop, Spaghetty Western, banda sonora, "exotica", toques siniestros, mestizaje,... Cayeron: "How It Ends", "Head Honcho", "Oblivion", "Queen of the Surface Streets" o "We're Leaving" entre otras, Guitarra, contrabajo, tuba, theremin, violín, batería,… muchos fueron los instrumentos que los cuatro de Denver hicieron desfilar en un concierto muy aplaudido. Text: Maurici Ribera Fotografia: Madam Green. Part informàtica: Ferran Sarrió Disseny web: David Vidal // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|