Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 23 de desembre de 2007.

The Missing Leech i Ladie's Di en concert al Funàmbul. Crònica de dijous 13 de desembre, Hospitalet de Llobregat.

	Foto d'arxiu

Veient que el públic no acabava de venir; vam decidir de començar el concert a quarts d'onze.
Ladie's Di va ser l'encarregat d'obrir.
Per a aquesta ocasió va tocar dret, fet curiós en el seus shows, i va afrontar la manca de públic amb un gran concert. El seu so pròxim al grunge acústic, entre un Chris Cornell o uns Alice In Chains però amb molta personalitat pròpia. L'argentí, Rodrigo, va demostrar com de bé pot arribar a fer concerts. Peces breus i amb un final, per parts, més llarg.
A continuació Mauirici Ribera, The Missing Leech, va oferir 20 minuts d'antifolk i folk punk. Concert divertit en la seva línia. El poc públic no el va aplacar en absolut i va saber presentar nou repertori, és a dir: "Unicorns Psicodèlics de Colors" i "Era Gojata Beroia"; a part de recuperar: "TV Crusaders", "Antifolk Hymn", "Undiscriminated" o "I Like The Way You Undress" entre d'altres.
Al gener hi repetirem, esperem que la gent s'animi més perquè érem 8 contant-nos a nosaltres.


The Missing Leech y Ladie's Di en concierto al Funàmbul. Crónica de jueves 13 de diciembre, Hospitalet de Llobregat.
Viendo que el público no acababa de venir; decidimos empezar el concierto hacia las once menos cuarto.
Ladie's Di fue el encargado de abrir. Para esta ocasión tocó de pié, hecho curioso en sus shows, y afrontó la inexistencia de público con un gran concierto. Su sonido próximo al grunge acústico, entre un Chris Cornell o unos Alice In Chains pero con mucha personalidad propia. El argentino, Rodrigo, demostró como de bien puede llegar a hacer conciertos. Piezas breves y con un final, distribuido por partes, más largo.
A continuación Mauirici Ribera, The Missing Leech, ofreció 20 minutos de antifolk y folk punk. Concierto divertido en su línea. El poco público no lo aplacó en absoluto y supo presentar nuevo repertorio, es decir: "Unicornios Psicodélicos de Colores" y "Era Gojata Beroia"; aparte de recuperar: "TV Crusaders", "Antifolk Hymn", "Undiscriminated" o "I Like The Way You Undress" entre otras. En enero repetiremos, esperamos que la gente se anime más porque éramos 8 contándonos a nosotros.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: The Missing Leech
Fotografia: Madam Green
Part Informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/themissingleech