Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 6 de desembre de 2007.

Crònica del 1r Festival del Robot Minimalista. Barcelona, Teatre Rai Intercultural 25-11-2007.

	Foto d'arxiu

La proposta implicava a 5 artistes ben diferents però que quadraven a la perfecció enllaçats tocant un darrera l'altre en un festival.
Va començar The Missing Leech (Maurici Ribera) que, tot i el desavantatge de que no tenia massa públic conegut i ser el primer de la nit, va saber posar-se el públic a la butxaca des de bon començament. Antifolk , folk punk i comentaris divertits van marcar una ben rebuda actuació d'aquest nou cantautor. Va acabar entre el públic cantant i tocant a capella sota el lema de "Animalada? Potser sí, però ens llancem a la piscina).
Seguidament Briana Capote va demostrar que té una enorme veu i va ser potser l'actuació més concorreguda de la nit. Venia acompanyada d'un guitarrista professional i va mostrar-se com a bona compositora.
A continuació No Name Project, portant a punts àlgids de bellesa el post rock i la música instrumental va demostrar que aquella nit hi havia espai per a tot tipus de música.
Lur també acompanyada d'un guitarrista professional va oferir un show cantat en castellà, la única a utilitzar aquest idioma al festival. Va apropar-se bastant al so d'Amaral i potser va estendre's una mica més del previst.
Va acabar Rodrigo, organitzador de l'acte sota el nom de Lady's Di i a l'espera del segon acte que tindrà lloc al febrer, va ser la darrera proposta del Robot Minimalista. Molt ben curtit en mil batalles amb un so proper al de Chris Cornell o Alice In Chains, aquell grunge en plan unplugged. Ben vist.
El local impressionant, un teatre disposat en un primer pis d'una casa. Va suposar un viatge als anys 20 o els camerinos semblaven els de la peli cabaret. Genial igual que la resposta del públic, organitzadors, gent de la sala i músics amb qui vaig poder tocar.



Versión en español.
Crónica del 1r Festival del Robot Minimalista. Barcelona, Teatro Rai Intercultural 25-11-2007.
La propuesta implicaba a 5 artistas bien diferentes pero que cuadraban a la perfección enlazados tocando un tras otro en un festival.
Empezó The Missing Leech (Maurici Ribera) que, aun y la desventaja de que no tenía demasiado público conocido y ser el primero de la noche, supo ponerse al público en el bolsillo desde buen comienzo. Antifolk , folk punk y comentarios divertidos marcaron una bien recibida actuación de este nuevo cantautor. Acabó entre el público cantando y en tocando a capella bajo el lema "de Animalada? Quizás sí, pero nos lanzamos a la piscina).
Seguidamente Briana Capote demostró que tiene una enorme voz y fue quizás la actuación más concurrida de la noche. Venía acompañada de un guitarrista profesional y se mostró como buena compositora.
A continuación No Name Project, con puntos álgidos de belleza a través de post rock y la música instrumental demostró que aquella noche había espacio para todo tipo de música.
Lur también acompañada de un guitarrista profesional ofreció un show cantado en castellano, la única a utilizar este idioma al festival. Se acercó bastante al sonido de Amaral y quizás se extendió algo más del previsto.
Acabó Rodrigo, organizador del acto bajo el nombre de Lady's Di y a la espera del segundo acto que tendrá lugar en febrero, fue la última propuesta del Festival Robot Minimalista.
Muy bien curtido en mil batallas con un sonido próximo al de Chris Cornell o Alice In Chains, aquel grunge en plan unplugged. Bien visto.
El local impresionante, un teatro dispuesto en un primer piso de una casa. Supuso un viaje a los años 20 o los camerinos parecían los de la peli Cabaret. Genial igual que la respuesta del público, organizadores, gente de la sala y músicos con quienes pude tocar.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: The Missing Leech
Fotografia: Marcelo
Part Informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/themissingleech