Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 4 de novembre de 2007.

Concert íntim, preciosista i deliciós de Damon & Naomi al Teatre Llantiol de Barcelona.02/11/2007

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Va suposar uns quasi 70 minuts de música bàsicament marcats per "Within The Walls" el seu darrer treball, editat aquest 2007. Van arribar a interpretar 6 dels 10 talls que componen el disc, des del propi que li dóna nom, passant per "Cruel Queen" molt en una ona Pentangle, Shirley Collins o Maria del Mar Bonet… o per "Defibrilation" i "Lilacland".
Mencions a "The Earth is Blue" del 2005 gràcies a "Araçá Azul" o a "Playback Singers" del 1998 on va suposar un canvi del so, aportant més dinamisme a aquesta bona actuació.
Es ben sabut que Damon & Naomi, exmembres de Galaxia 500 no han gaudit de la mateixa sort que Luna, altra banda apareguda de la formació seminal; però també és de calaix entendre que són magnífics recreant un so molt propi que emparenta els 60s amb els 80s com ningú rarament ha sabut fer.
El guitarrista dels japonensos Ghost, és a dir Michio Kurihara, els acompanyava amb els seus sons de l'espai exterior aportant psicodèlia, sorolls... que venien a més augmentats per les genials melodies del saxo soprano de Bhob Rainey.
Va obrir la nit The Marzipan Man, projecte en solitari de Jordi Herrera, antigament membre dels Satellites de ses illes. Va saber sonar molt original i obrir una nit de forma poc convencional. Una veu molt peculiar, però per res del molt molesta, ans el contrari i amb un punt de mira al gran Nick Drake.
Curiosament Damon, portava un bon cop al front ja que després de buscar discos de Maria del Mar Bonet a una botiga de Barcelona, i de comprar-ne de d'altres artistes es va girar i va donar-se un bon cop amb la persiana a punt de tancar de l'establiment.




Versión en español.
Concierto íntimo, preciosista y delicioso de Damon & Naomi al Teatre Llantiol de Barcelona. 02/11/2007

Supuso unos casi 70 minutos de música básicamente marcados por "Within The Walls" su último trabajo, editado este 2007. Llegaron a interpretar 6 de los 10 cortes que componen el disco, desde el propio que le da nombre, pasando "por Cruel Queen" mucho en una onda Pentangle, Shirley Collins o Maria del Mar Bonet… o por "Defibrilation" y "Lilacland".
Menciones a "The Earth is Blue" del 2005 gracias a "Araçá Azul" o a "Playback Singers" del 1998 dónde supuso un cambio del sonido, aportando más dinamismo a esta buena actuación.
Es bien sabido que Damon & Naomi, exmiembros de Galaxy 500 no han disfrutado de la misma suerte que Luna, otra banda aparecida de la formación seminal; pero también es de cajón entender que son magníficos recreando un sonido muy propio que une los 60s con los 80s como nadie raramente ha sabido hacer.
El guitarrista de los japonensos Ghost, es decir Michio Kurihara, acompañaba al dúo con sus sonidos del espacio exterior aportando psicodelia, ruidos... que venían además aumentados por las geniales melodías del saxo soprano de Bhob Rainey.
Abrió la noche The Marzipan Man, proyecto en solitario de Jordi Herrera, antiguamente miembro de los Satellites de "ses illes". Supo sonar muy original y abrir una noche de forma poco convencional. Una voz muy peculiar, pero para nada del muy molesta, antes el contrario y con un punto de mira al grande Nick Drake.
Curiosamente Damon, llevaba un buen golpe a la frente ya que después de buscar discos de Maria del Mar Bonet en una tienda de Barcelona, y de comprar de otros artistas se giró y se dio un buen golpe con a persiana a punto de cerrar del establecimiento.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.damonandnaomi.com