Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 4 de novembre de 2007.

Arrancada musical del a Fira Mediterrània amb I Muvrini al Teatre Kursaal de Manresa. Crònica del concert de dijous 1 de novembre de 2007.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Els corses I Muvrini porten operant des de finals dels anys 70s amb la seva particular visió dels cants polifònics cantats en corsa. En directe perquè no es fes gens pesat, al llarg de la seva actuació van anar alternant-ho amb historietes i també parts més de cantautor. Per una banda, els relats tot i està explicats amb gràcia, no acabaven de ser una mica convencionals; tot i això un parell van estar realment bé. Per una altra banda l'aspecte més de cantautor no va estar massa encertat i el líder de "les cabres corses" traducció del nom del grup, Jean-François Bernardini, va recórrer a influències de: Renaud, amb qui havia treballat, Donovan o Michele Polnareff.
L'aspecte que més va captivar i molestar al públic a parts iguals, va ser els cants corses a través de la polifonia de veus i que fins i tot feren participar als assistents amb menció especial per a Lluis Llach i Maria del Mar Bonet. Hi ha opinions tot tipus respecte aquella nit i no es per menys, no és una formació que deixa indiferent.
Un senyor abans d'entrar em va preguntar si sabia si Sting estaria a la sala, recordem que van fer plegats el tema més conegut fins ara dels corses "Terre d'Oru", que evidentment amb gran educació per part va rebre un no i una petita explicació aclaradora.
De la trobada d'acordionistes, com que coincidia en horari amb aquesta actuació, només puc dir que va ser un final divertit tot i que certament un xic repetitiu; però gens convencional



Versión en español.
Arrancada musical de la Feria Mediterránea con I Muvrini al Teatro Kursaal de Manresa. Crónica del concierto de jueves 1 de noviembre de 2007.
Los corsas I Muvrini llevan operando desde finales de los años 70s con su particular visión de los cantos polifónicos cantados en corsa. En directo para que no se hiciera nada pesado, a lo largo de su actuación fueron compaginándolo con historietas y también partes más de cantautor.
Por una parte, los relatos aunque estuviesen explicados con gracia, acababan siendo algo convencionales; aún así un par estuvieron realmente bien. Por otro lado el aspecto más de cantautor no estuvo demasiado acertado y el líder de las "cabras corsas" traducción del nombre del grupo, Jean-François Bernardini, recurrió a influencias de: Renaud, con quien había trabajado, Donovan o Michele Polnareff.
El aspecto que más cautivó y molestó a partes iguales al público, fue el de los cantos corsas a través de la polifonía de voces y que incluso hicieron participar a los asistentes con mención especial para Lluis Llach y Maria del Mar Bonet. Hay opiniones todo tipos respeto aquella noche y no se por menos, no es una formación que deja indiferente.
Un señor antes de entrar me preguntó si sabía si Sting estaría a la sala, recordar que hicieron juntos el tema más conocido hasta ahora de los corsas "Terre d'Oru", que evidentemente con grande eduación por parte recibió un no y una pequeña explicación aclaradora.
Del encuentro de acordeonistas y viola de roda, sólo puedo decir que obtuvo un final bastante divertido aunque algo repetitivo; pero nada convencional.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: d'arxiu del grup. La política de la sala no permet fer fotografies.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.muvrini.com