Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 23 d'octubre de 2007.

Resum de la 1ª jornada del Rockdelux Music Weekend edició 2007 Barcelona – Sala Apolo.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
El passat divendres 19 d'octubre de 2007 Elvis Perkins, amb tan sols mitja hora, va sortir a per totes amb un repertori basat entre temes nous i peces de "Ash Wednesday", el seu disc de debut editat aquest 2007, que estem a punt d'acabar. Probablement The Night & The Liquor" o "While You Were Sleeping" van ser de les més aplaudides. De totes formes Hey! i Shampoo van ser temes nous que on sobretot el primer es va commemorar com del millor d'una actuació ja de per si concorreguda i molt aplaudida.
Una banda d'allò més peculiar però que enriquia les senzilles cançons però molt efectives de Elvis i li atorgava la categoria de petits himnes.
Uns assistents d'edat avançada, en acabar el concert es van atansar a un Elvis Perkins per fer-li entrega d'una fotografia del seu pare, el famós actor de cinema; Anthony Perkins. El més curiós de tot i poc seriós és que Perkins els va atendre amb el dit al nas; fet que desprestigia aquesta crònica..

A continuació Sisa va desplegar una actuació basada en "Qualsevol Nit Pot Sortí el Sol" com si d'un "Don't Look Back" és tractés. No han parat de caure elogis i fortes crítiques a aquesta actuació que va portar tot tipus de respostes per part del públic assistent. Es ben sabut que Sisa mai ofereix el mateix concert i que sempre que el veu es capaç de poder-te sorprendre.
Per a aquesta ocasió venia només armat amb la seva guitarra i el seu micro inal·làmbric.

Nacho Vegas i Cristina Rosenvinge van acabar per tancar la nit, tot i que per desgràcia encara no s'acaben de trobar. Els hi falta reforçar aquesta possible química. Ambdós semblava que no passessin un bon moment creatiu, però el temps i l'edició en breu de música segurament desmentirà aquestes acusacions.
Cristina ben afònica va preferir concentrar-se al piano i guitarra, deixant més primer pla a Nacho que també tocava la guitarra i venia reforçat per una banda amb "pinta de mercenaris" i que necessita calar més en les peces. Pot funcionar, però de moment no cumpleix les expectatives.
La frase de Nacho on comentava que Cristina és l'única dona que ha representat Espanya al festival de la OTI té la seva gràcia.




Versión en castellano.
Resumen de la 1ª jornada del Rockdelux Music Weekend edición 2007 Barcelona – Sala Apolo.
El pasado viernes 19 de octubre de 2007 Elvis Perkins, con tan sólo media hora, salió a por todas con un repertorio basado entre temas nuevos y piezas de "Ash Wednesday", su disco de debut editado este 2007, que estamos a punto de acabar. Probablemente "The Night & The Liquor" o "While You Were Sleeping" fueron de las más aplaudidas. De todas formas Hey! y Shampoo fueron temas nuevos que dónde sobre todo el primero se conmemoró como del mejor de una actuación ya de por si concurrida y muy aplaudida. Una banda de acompañamiento peculiar que enriquecía, las sencillas pero muy efectivas canciones de Elvis, que otorgaba al mismo tiempo la categoría de pequeños himnos. Unos asistentes de edad avanzada, al acabar el concierto se le acercaron par hacerle entrega de una fotografía de su padre, el famoso actor de cine; Anthony Perkins. Lo más curioso de todo y poco serio es que Perkins recibió a los ancianos con el dedo a la nariz; hecho que desprestigia esta crónica y que provocó ciertas risas sin maldad alguna. .
A continuación Sisa desplegó una actuación basada en "Qualsevol Nit Pot Surtir el Sol" como si de un "Don't Look Back" se tratara. No han parado de caer elogios y fuertes críticas a esta actuación que trajo todo tipo de respuestas por parte del público asistente. Es bien sabido que Sisa nunca ofrece el mismo concierto y que siempre que se le ve, es capaz de poderte sorprender. Para esta ocasión vendía sólo armado con su guitarra y su micro inalámbrico.
Nacho Vegas y Cristina Rosenvinge acabaron por cerrar la noche, aunque por desgracia todavía no se acaban de encontrar. Les falta reforzar esta posible química entre ambos, ya que parecía que no pasan un buen momento creativo; pero el tiempo y la edición en breve de música seguramente desmentirá estas acusaciones.
Cristina bien afónica prefirió concentrarse al piano y guitarra, dejo el primer plano a Nacho que también tocaba la guitarra y venía reforzado por otra parte con músicos con "pinta de mercenarios" y que necesitan calar más en las piezas. Puede funcionar, pero por el momento no cumple las expectativas.
La frase de Nacho, donde aclamaba que Cristina es la única mujer que ha representado España al festival de la OTI, tiene su gracia.



Text: Maurici Ribera amb ajuda de Santi, Oriol Stardust i Madam Green
Fotografia: Madam Green
Part informàtica: Ferran Sarrió


// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.elvisperkins.net/