|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 27 d'agost de 2007.Crònica/Resum Pukkelpop 2007 - Bèlgica. Part 1 de 3
Versió en català. Pukkelpop és un festival veterà, des de 1985 oferint bones propostes, que té lloc a la població belga de Hasselt. Per a aquesta nova edició va estar plovent fins a última hora abans del festival, però per sort va aguantar durant totes les actuacions exceptuant breus moments. 8 escenaris + 1 d'acústic disposats a través d'una enorme extensió i acompanyats d'un enorme camping. DIJOUS 16-08-2007 SEASICK STEVE – Bon blues i rock primitiu d'aquesta gran sorpresa dels darrers anys. Rapidesa, comentaris curiosos i inici de festival en tota regla. No us perdeu l'entrevista que li vam fer a l'apartat de descàrregues. SILVERSUN PICKUPS – Saben recuperar els 90s i el seu rock alternatiu amb reminiscències de Hole, Smashing Pumpkins. Bona actuació però necessiten més temps per a forjar una posta en escena més sòlida. POLYTECHNIC – Saben absorbir bé les ensenyances apreses amb Clap Your Hands Say Yeah i Arcade Fire i adaptar-ho a la seva pròpia mesura i personalitat pròpia. GOGOL BORDELLO – Al fer entrevista a Seasick Steve no vam veure masses peces d'aquest divertit i alegre grup. Festa, xirinol·la i bones vibracions del mestissatge punk que recreen a l'escenari. 1990s – Els falta una mica d'intensitat en comparació amb el seu força animat disc de debut "Cookies" 2007 THE FIRE – Definitivament no era el seu dia. No van saber posar-se el públic a la butxaca i es veien incomodes a l'escenari. De totes formes a mesura que avançava l'actuació els italians van guanyar notorietat gràcies a les seves millors composicions. RILO KILEY – Jenny Lewis mai deixa indiferent, però per a aquesta ocasió va anar de més a menys en la seva actuació, sense deixar d'oferir un bon resum de la seva carrera musical començada a finals dels 90s i que en qüestió de pocs dies veurà augmentada. RYE JEHU – Els primers belgues que veia al festival i tota una sorpresa bona. No vaig apreciar les influències surferes, però respiren bon pop rock i presenten influències de dEUS. THE GO! TEAM – Una màquina de facturar temes ballables i amb un punt roquer alhora. El seu darrer disc "Proof Of Youth" avançava a ser gran en directe i així va ser. HAYSEED DIXIE – Versions en clau de country bluegrass de: Toy Dolls, Aerosmith, AC/DC, Scissor Sisters, Motörhead... Divertits però un tant repetitius. RODRIGO Y GABRIELA – Una de les sorpreses del festival. Dos mexicans que amb bons temes instrumentals demostren saber trencar barreres i posar de nou Mèxic al mapa com a bona cantera de guitarristes. IGGY & THE STOOGES – Mai havia vist tanta gent sobre l'escenari en un dels seus bolos i ja van... Bones recuperacions del seu material més primitiu i primerenc. "I Wanna Be Your Dog" i "No Fun" del millor de la nit. DEVENDRA BANHART – Aquesta vegada Devendra Banhart no estava tan encertat i potser el repertori no va ser el més adequat. Va estar més que correcte, de totes formes. LA COKA NOSTRA – El seu final amb "Jump Around" de House Of Pain, crec que ho explica tot. Membres d'aquest grup, de Cypress Hill i Everlast van anar desfilant hip hop de forma força divertida. FIXKES – Bona proposta belga de pop rock que poc a poc es fa un lloc privilegiat dins del panorama belga. LOW – Inici més propi de Can o Neu que d'ells mateixos i amb un final molt krautroquer. Entremig desfilada de slowcore i algun element postroquer. El públic va embogir per moments gràcies a un setlist adaptat a consciència. ARCHITECTURE IN HELSINKY – Els pseudofinlandesos venien des de Austràlia per a demostrar que a vegades tenen mal concerts i la majoria de cops no. Divertits dins del seu pop a no poder més. Versión en español. Crónica / resumen Pukkelpop 2007 - Bélgica. Pukkelpop es un festival veterano, desde 1985 ofreciendo buenas propuestas, que tiene lugar a la población belga de Hasselt. Para esta nueva edición estuvo lloviendo hasta última hora antes del festival, pero por suerte aguantó durante todas las actuaciones exceptuando breves momentos. 8 escenarios + 1 d'acústico dispuestos a través d'una enorme extensión y acompañados de un enorme camping. JUEVES 16-08-2007. SEASICK STEVE – Buen blues y rock primitivo de esta gran sorpresa de los últimos años. Rapidez, comentarios curiosos e inicio de festival en toda regla. No os perdáis la entrevista que le hicimos en el apartado de descargas. SILVERSUN PICKUPS – Saben recuperar los 90s y su rock alternativo con reminiscencias de Hole, Smashing Pumpkins. Buena actuación pero necesitan más tiempo para forjar una puesta en escena más sólida. POLYTECHNIC – Saben absorber bien las enseñanzas aprendidas con Clap Your Hands Say Yeah y Arcade Fire y adaptarlo a su propia medida y personalidad propia. GOGOL BORDELLO – Al hacero entrevista a Seasick Steve no vimos demasiadas piezas de este divertido y alegre grupo. Fiesta y buenas vibraciones del mestizaje punk que recrean en el escenario. 1990s – Les falta algo de intensidad en comparación con su bastante animado disco de debut "Cookies" 2007 THE FIRE – Definitivamente no era su día. No supieron ponerse el público al bolsillo y se veían incomodas en el escenario. De todas formas a medida que avanzaba la actuación los italianos ganaron notoriedad gracias a sus mejores composiciones. RILO KILEY – Jenny Lewis nunca deja indiferente, pero para esta ocasión fue de más a menos en su actuación, sin dejar de ofrecer un buen resumen de su carrera musical empezada a finales de los 90s y que en cuestión de pocos días verá aumentada. RYE JEHU – Los primeros belgas que veía al festival y toda una sorpresa buena. No aprecié las influencias surferas que les atribuyen, pero respiran buen pop rock y presentan influencias de dEUS. THE GO! TEAM – Una máquina de facturar temas bailables y con un punto roquero a la vez. Su último disco "Proof Of Youth" adelantaba a ser grande en directo y así fue. HAYSEED DIXIE – Versiones en clave de country bluegrass de: Toy Dolls, Aerosmith, AC/DC, Scissor Sisters, Motörhead... Divertidos pero un tanto repetitivos. RODRIGO Y GABRIELA – Una de las sorpresas del festival. Dos mexicanos que con buenos temas instrumentales demuestran saber romper barreras y poner de nuevo México al mapa como buena cantera de guitarristas. IGGY & THE STOOGES – Nunca había visto tanta gente encima del escenario en uno de sus bolos y ya van... Buenas recuperaciones de su material más primitivo y temprano. "I Wanna Be Your Dog" y "No Fun" de lo mejor de la noche. DEVENDRA BANHART – Esta vez Devendra Banhart no estuvo tan correcto, musicalmente hablando, y quizás el repertorio no fue el más adecuado. LA COKA NOSTRA – Su final con "Jump Around" de House Of Pain, creo que lo explica todo. Miembros de este mismo grupo, de Cypress Hill y Everlast fueron desfilando hip hop de forma bastante divertida. FIXKES – Buena propuesta belga de pop rock que poco a poco se hace un lugar privilegiado dentro del panorama belga. LOW – Inicio más propio de Can o Neu que de ellos mismos y con un final muy krautroquero. Entremedias desfile de slowcore y algún elemento postroquero. El público enloqueció por instantes gracias a un setlist adaptado a conciencia. ARCHITECTURE IN HELSINKY – Los pseudofinlandeses venían desde Australia para demostrar que a veces tienen mal conciertos y la mayoría de golpes no. Divertidos dentro de su pop alegre. Text i fotografia - Maurici Ribera Fotografiat - Seasick Steve Part informàtica - Ferran Sarrió // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|