|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 26 de juny de 2007.Aperitiu de luxe- Crònica de Sam Roberts Band acoustic show a la Sala Castelló. Dilluns dia 25 de juny de 2007.
Versió en català. Sam Roberts Band aterrava dilluns a la Sala Castelló per a fer un showcase en motiu de la presentació de "Chemical City" 2006/2007ed. espanyola. Van combinar la novetat discogràfica amb temes més antics extrets bàsicament de "We were born in a flame" 2003. Poc més de mitja hora que com els propis dos membres del grup encarregats de fer el show acústic comentaven, és només un avançament i preàmbul del que ha de venir en format més roquer i de quintet. Versió tararejada pel públic i tot de "Adelaide" de Paul Kelly d'Austràlia i editada l'any 1985. Segons els músics una de les seves màximes influències i dels seus artistes preferits. De fet el darrer disc dels canadencs Sam Roberts Band va ser enregistrat a Austràlia. També referències musicals que anaven dels Wilco a elements més roquers tot molt ben combinat i amb una posta en escena tremenda. Tenim ganes de més. Versión en español. Aperitivo de lujo- Crónica de Sam Roberts Band acoustic show a la Sala Castelló. Lunes día 25 de junio de 2007. Sam Roberts Band aterrizaba lunes a la Sala Castelló para hacer un showcase en motivo de la presentación de "Chemical City" 2006/2007ed. española. Combinaron la novedad discográfica con temas más antiguos extraídos básicamente de "We were born in a flame" 2003. Poco más de media hora, que como los propios dos miembros del grupo encargados de hacer el show acústico comentaban, es sólo un adelantamiento y preámbulo de lo que será su gira en breve más roquera y en formato de quinteto. Versión tarareada por el público y todo, de "Adelaide", tema del australiano Paul Kelly y editada el año 1985. Según los músicos una de sus máximas influencias y de sus artistas preferidos. De hecho el último disco de los canadienses Sam Roberts Band fue grabado en Australia. También referencias musicales que iban de los Wilco a elementos más roqueros; todo muy bien combinado y con una puesta en escena tremenda. Tenemos ganas de más. Text i fotografia – Maurici Ribera Part informàtica – Ferran Sarrió // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|