Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 25 de juny de 2007.

Millor actor que músic, però no decepciona. Crònica de l'actuació de Pagoda, la banda de Michael Pitt, a Barcelona. Sala Razzmatazz. 23/06/2007.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Als voltants de les 3 de la matinada, finalment la sala 1 del Razzmatazz, va rebre la visita de Pagoda.
Uns trenta i pocs fans s'havien aplegat a les primeres files per poder gaudir al 100% de l'ocasió. Era un dia on la gent estava de revetlla i com a conseqüència la sala estava molt poc plena.
Proposta d'aquesta etiqueta que diuen postgrunge que no deixa de ser grunge en les seves últimes passes.
Amants de: "Days of the New", "Staind", "3 Doors Down" i "Our Lady Peace" entre d'altres grups nord-americans (Estats Units i Canadà) podrien trobar un lloc dins de les sonoritats que procuren trobar.
Michael Pitt, cantant i guitarrista del grup, va començar amb un inici irregular el concert, però mica en mica va anar millorant molt el nivell de les composicions i la seva interpretació.
La formació va complementada per baix, bateria i cello que aporten alguns matisos més obscurs a la seva música.
Michael Pitt va pujar-se als altaveus de la sala i també va cridar i saltar força tot i que a ningú li va molestar i van correspondre amb una part del set més acústica.
En definitiva una presentació bastant correcta de "Pagoda" 2007, recent editat àlbum, que coincideix amb l'estrena al nostre país de dues pel·lícules d'aquest actor, "Last Days" 2005 i "Delirious" 2006. No va ser molt bon concert però no va estar gens malament.





Versión en español.
Mejor actor que músico, pero no decepciona. Crónica de la actuación de Pagoda, la banda de Michael Pitt, en Barcelona. Sala Razzmatazz. 23/06/2007.

Cerca de las 3 de la madrugada, finalmente la sala 1 del Razzmatazz, recibió la visita de Pagoda.
Solo unos treinta y algo fans se habían reunido a las primeras filas por poder disfrutar al 100% de la ocasión. Era un día dónde la gente estaba de verbena y como consecuencia la sala estaba muy poco llena.
Propuesta de esta etiqueta que llaman postgrunge que no deja de ser grunge en sus últimos pasos.
Amantes de: "Days of the New", "Staind", "3 Doors Down" y Our "Lady Peace" entre otros grupos norteamericanos (Estados Unidos y Canadá) podrían encontrar un lugar dentro de las sonoridades que procuran encontrar.
Michael Pitt, cantante y guitarrista del grupo, empezó con un inicio irregular el concierto, pero poco a poco fue mejorando mucho el nivel de las composiciones y su interpretación. La formación va complementada por bajo, batería y cello que aportan algunos matices más oscuros a su música.
Michael Pitt se subió a los altavoces de la sala y también gritó y saltó bastante, aunque nadie se sintió molesto y correspondieron con una parte del set más acústica.
En definitiva una presentación bastante correcta de "Pagoda" 2007, reciente álbum, que coincide con la estrena a nuestro país de dos películas de este actor, "Last Days" 2005 y "Delirious" 2006. No fue muy buen concierto pero no estuvo nada mal.



Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green/Maurici Ribera
Part informàtica: Ferran Sarrió

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/pagodamusic