Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 18 de juny de 2007.

"No dormim fins després del Sonar Nit". Crònica 1, divendres nit, 15 de Juny de 2007.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
La segona jornada del Sónar aconseguia tancar amb el record d'assistència de l'edició d'enguany. Però no avancem fets i parlem de les actuacions vistes durant la nit.

Primer el projecte del alemanys Signal amb una posta en escena similar a Kraftwerk, pel que fa a la distribució dels músics sobre l'escenari, va dedicar-se a rebentar timpans amb el seu minimal techno. Em va semblar una proposta amb poca inventiva tan a nivell visual de les projeccions que porten com a nivell compositiu. Els entesos en el gènere desmentiran aquestes paraules.

A continuació els caps de cartell, Beastie Boys, van realitzar un exercici de recuperació de la major part de les seves millors peces de la seva discografia.
Van obrir amb "Gratitude" i van saber esbojarrar al públic tancant amb una apoteòsica "Sabotage". Combinant hip hop amb rock i temes de hardcore es van saber posar el públic a la butxaca i connectar perfectament amb el que passava entre espectadors; una mica de "crowd surfing", "fashion victims" i en general ganes de passar-ho bé.
Tot i que alguns clàssics reconeguts no van aparèixer si que van destacar: "Root Down",
"Pass the Mic", "Sure Shot", "Egg Raid on Mojo" "Brass Monkey", "Intergalactic" o "Heart Attack Man" entre moltes altres o la ja citada "Sabotage".
Pujades i baixades d'intensitat molt marcades pel repertori on alguns temes es repetiren respecte a l'actuació quasi i bàsicament instrumental del dia anterior al festival.
Un grup en plena forma, que tot i que potser els havíem mitificat més del que tocava, no van decebre. Espectacle més que consistent i amb actitud divertida i adequada a les circumstàncies.

Cornelius des de Japó, va aventurar-se a fer un concert absolutament de rock amb grandiós resultat i acompanyat de vídeo amb una bellesa d'allò més sorprenent i preciocista.
Un músic que no deixa de sorprendre i que sap innovar i alhora sonar a rock alternatiu dels 90s. Música totalment atemporal per a alletar les feres. "Sensuous" editat aquest 2007 simbolitzava el seu retorn discogràfic i alhora el permetia tornar als escenaris a impregnar l'aire de bones melodies plenes de missatge.





Versión en español.
"No dormimos hasta después del Sonar Noche". Crónica 1, viernes noche, 15 de Junio de 2007.
La segunda jornada del Sónar conseguía cerrar con el record de asistencia de la edición de este año. Pero no adelantemos hechos y hablemos de las actuaciones vistas durante la noche.
Primero el proyecto del alemanes Signal con una puesta en escena similar a Kraftwerk, con respecto a la distribución de los músicos sobre el escenario, se dedicó a reventar tímpanos con su minimal techno. Me pareció una propuesta con poca inventiva tanto referente a la parte visual de las proyecciones que traen como por sus composiciones. Los entendidos en el género desmentirán estas palabras.

A continuación los cabezas de cartel, Beastie Boys, realizaron un ejercicio de recuperación de la mayor parte de sus mejores piezas de su discografía. Abrieron con "Gratitude" y supieron alborotar al público cerrando con una apoteósica "Sabotage". Combinando hip hop con rock y temas de hardcore se supieron poner el público al bolsillo y conectar perfectamente con lo que pasaba entre los espectadores; algo de "crowd surfing", "fashion victims" y en general ganas de pasarlo bien.
Aunque algunos clásicos reconocidos no aparecieron, si que destacaron: "Root Down", "Pass the Mic", "Sure Shot", "Egg Raid on Mojo" "Brass Monkey", "Intergalactic" o "Heart Attack Man" entre otras muchas o la ya citada "Sabotage". Subidas y bajadas de intensidad muy marcadas por el repertorio dónde algunos temas se repitieran respeto a la actuación casi y básicamente instrumental del día anterior al festival.
Un grupo en plena forma, que aun cuando quizás los habíamos mitificado más de lo que tocaba, no decepcionaron. Espectáculo más que consistente y con actitud divertida y adecuada a las circunstancias.

Cornelius desde Japón, se aventuró a hacer un concierto absolutamente de rock con grandioso resultado y acompañado de vídeo con una belleza sorprendente y preciosista. Un músico que no deja de sorprender y que sabe innovar y a la vez sonar a rock alternativo de los 90s. Música totalmente atemporal para amamantar las fieras. "Sensuous" editado este 2007 simbolizaba su regreso discográfico y a la vez lo permitía volver a los escenarios a impregnar el aire de buenas melodías llenas de mensaje.

Text - Maurici Ribera
Fotografia - Maurici Ribera/Madam Green
Part informàtica - Ferran Sarrió

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.sonar.es