Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 27 de maig de 2007.

Vetllada per a la posteritat. Colin Hare rondant la matrícula d'honor. Crònica de concert.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
La sala Monasterio de Barcelona va acollir, divendres 25 de maig, l'excel·lent festa i concert del segell espanyol Hanly Panky. Finalment no només va tocar Andrew Sandoval sinó que vam comptar amb la presencia d'un teloner extra; Duncan Maitland
Primer de tot Duncan, per a sorpresa de tots, va resultar ser la primera proposta de la nit. Ningú sabia massa que esperar-ne i va acabar ser una grata revelació. L'exmembre de The Flood, Picture House i entre d'altres projectes Pugwash; va combinar sons que van de XTC a Pink Floyd de la primera època, passant per Violent Femmes o un Donovan d'època psicodèlica. L'irlandès va realitzar un set curt, d'una mitja hora on va incloure versió de Stevie Wonder i una petita broma relacionada amb els Rolling Stones.
Andrew Sandoval va ser la segona proposta de la nit i tot que el productor, reeditador i músic va sortir-ne amb nota no va arribar a cotes tan altes com les altres dues aportacions musicals de la nit. Venia acompanyat de Kristian Hoffman, teclista del mític grup de Nova York, The Mumps i de Swinging Madisons i que entre mil d'altres projectes a treballat amb Rufus Wainwright, Lydia Lunch.
Andrew presentava el seu recopilatori 33: The Best Of Andrew i un imminent nou disc d'estudi; ambdós editats a Espanya per Hanky Panky. Sovint ens recordava com de bo va ser el primer disc de Posies, potser la seva màxima influencia, i que apuntava a power pop o uns Velvet Crush; però per la condició acústica es contenia. Va combinar les seves peces més accessibles i conegudes amb alguns dels seus primers singles i temes a descobrir.
Finalment Colin Hare, acompanyat de Duncan Maitland i d'un multiinstrumentista (violí, flauta…).
L'ex-Honeybus, banda a descobrir de finals dels seixanta i inicis dels setanta amb unes aproximacions sonores als Beatles de l'era Rubber Soul, va delectar-nos amb una de les millors actuacions que hem vist recentment.
Folk sovint tintant de pop que amb aires similars al seus coetanis Nick Garrie, Donovan, Cat Stevens... També sovint prenia exemple de Dylan en l'ús de l'harmònica i apurava la línia entre el folk i el country en un parell de temes. La vessant més pop apareixia en l'exercici de recuperació de temes de Honeybus, bona part del repertori. L'anglès no només va destacar per aquest autotribut, sinó per avaluar des del present "March Hare" disc de 1971 i apostar per temes del EP "Down from Pitswood" en sessions enregistrades amb John Peel, "Incredibly Bad" i "Follow the Plan"
Concert molt emotiu, divertit i amb peces alegres i optimistes amb un Colin Hare en plenes facultats musicals. Continua gaudint d'una veu impressionant i d'un domini de la guitarra aclaparador.
Van sonar per tant temes de Honeybus com: "Delighted To See You" 1967, "I Can't Let Maggie Go" 1968, Big Ship…
Temes en solitari com: "For Where Have You Been" 1971, "Bloodshot Eyes" 1971 "Down to Pittswood" 2006 …





Versión en español.
Velada para la posteridad de Hanky Panky Records. Colin Hare rondando la matrícula de honor. Crónica de concierto.

La sala Monasterio de Barcelona acogió, viernes 25 de mayo, la excelente fiesta y concierto del sello español Hanly Panky. Finalmente no sólo tocó Andrew Sandoval sino que contamos con la presencia de un telonero extra; Duncan Maitland.
Antes que nada Duncan, para sorpresa de todos, resultó ser la primera propuesta de la noche. Nadie sabía demasiado que esperar y acabó por ser una grata revelación. El exmiembro de The Flood, Picture House y entre otros proyectos Pugwash; combinó sonidos que van de XTC a Pink Floyd de la primera época, pasando por Violent Femmes o un Donovan de época psicodélica. El irlandés realizó un set corto, de una media hora dónde incluyó versión de Stevie Wonder y una pequeña broma relacionada con The Rolling Stones.
Andrew Sandoval fue la segunda propuesta de la noche y aunque el productor, reeditador y músico salió con nota, no llegó a cotas tan altas como las otras dos aportaciones musicales de la noche. Venía acompañado de Kristian Hoffman, teclista del mítico grupo de Nueva York, The Mumps y también de The Swinging Madisons y que entre mil otros proyectos a trabajado con Sparks, Rufus Wainwright, Lydia Lunch. Andrew presentaba su recopilatorip "33: The Best Of Andrew" y un inminente nuevo disco d'estudio; ambos editados en España por Hanky Panky.
A menudo nos recordaba como de bueno fue el primer disco de The Posies, quizás su máxima influencia, y que apuntaba a power pop o unos Velvet Crush; pero por la condición acústica se contendía. Combinó sus piezas más accesibles y conocidas con algunos de sus primeros singles y temas a descubrir.
Finalmente Colin Hare, acompañado de Duncan Maitland y de un multiinstrumentista (violín, flauta…). El ex-Honeybus, banda a descubrir de finales de los sesenta e inicios de los setenta con unas aproximaciones sonoras a los Beatles de la era Rubber Soul, nos deleitó con una de las mejores actuaciones que hemos visto recientemente.
Folk a menudo tintando de pop que con aires similares al suyos coetáneos Nick Garrie, Donovan, Cat Stevens... También tomaba ejemplo de Dylan y su uso de la armónica y apuró la línea entre el folk y el country en un par de temas.
La vertiente más pop apareció en el ejercicio de recuperación de temas de Honeybus, buena parte del repertorio. El inglés no sólo destacó por este autotributo, sino por evaluar desde el presente "March Hare" disco de 1971 y apostar por temas del EP "Down from Pitswood" en sesiones grabadas con John Peel, 'Incredibly Bad' and 'Follow the Plan'
Concierto muy emotivo, divertido y con piezas alegres y optimistas con uno Colin Hare en plenas facultades musicales. Continúa disfrutando de una voz impresionante y de un dominio de la guitarra esperanzador.
Sonaron por lo tanto temas de Honeybus cómo: "Delighted To See You" 1967 ", "I Can't Let Maggie Go" 1968, "Big Ship"…
Temas en solitario cómo: "For Where Have You Been" 1971 ", Bloodshot Eyes" 1971 "Down to Pittswood" 2006 …



Text i fotografia - Maurici Ribera
Entrevistes - Maurici Ribera i Dub Housing.
Part informàtica - Ferran Sarrió.

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.myspace.com/colinharemusic