Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 14 de maig de 2007.

Psicodèlia i experimentació al Pocket 4.3. Crònica del festival a Les Basses de Barcelona. 12/05/2007

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Per a aquesta ocasió el festival Pocket Club comptava amb la presència dels mítics Red Krayola, dels psicodèlics Charalambides, dels molt especials White Magic i de Alec Empire sense format de grup.
A les 20:30 The Charalambides van demostrar que han mamat moltíssima psicodèlia i que tant Tom Carter a la guitarra i Christina Carter a la veu, poden adaptar de forma meravellosa les peces al directe.
Interpetant temes quasi exclusivament dels darrers dos anys, van anar omplint l'aire de Les Basses amb les seves capes atmosfèriques i ens va enlluernar amb psicodèlia que bevia directament dels anys seixanta. Magnífica mostra d'arts i domini dels instrument, tant de la guitarra com de la veu; reduint doncs les formes al mínim per al tour.
Acte seguit els White Magic, banda que ens era desconeguda va facturar un exercici de folk d'aire progressiu i sovint psicodèlic en una ona similar a Mellow Candle, Forest, els primers Fairport Convention i fins i tot Jefferson Airplane.
La cantant, pianista i guitarrista Mira Billotte ja la havíem vist en el seu moment sobre un escenari quan l'any 2001 va venir amb el seu anterior grup Quix*o*tic on Black Sabbath era el pa de cada dia.
Ja a quarts de dotze, Red Krayola, van sortir a l'escenari amb un Mayo Thompson en plenes facultats i amb ganes d'oferir bon "boogie" o això és el que va dir. Bromes apart l'actuació va ser rodona i va saber capturar i enlluernar als assistents. Des de l'any 1966, quan van començar, fins ara fan el que els hi dóna absolutament la gana i passen de modes. Han influenciat a gent tan diversa com Sonic Youth, Tortoise, Raincoats, The Chills, Alien Sex Fiend, Daniel Johnston...
Ells dos van presentar-se sense ajuda alguna de mercenaris i amb la col·laboració d'una bateria pregravada que va significar l'únic punt negatiu de la sublima actuació.
Comentaris, soroll, experimentació, melodies impossibles i un final apoteòsic amb un noi anomenat Daniel a la guitarra, acompanyant-los i que poques hores abans havia actuat a l'escenari Terrassa.
Finalment Alec Empire And The Hellish Vortex va descol·locar a tothom pel fet de que venia amb un format que no es preveia. Va presentar-se ben acompanyat però amb la finalitat d'experimentar. Per desgràcia no en format de grup de rock amb electrònica, ans al contrari amb actitud de "vaig a provar" a veure que passa. A l'entrevista que li vam fer ho justifica dient que li van proposar de fer un concert diferent, més d'acord amb la nit d'experimentació; però per desgràcia aquesta es va quedar a casa. Creiem que compta amb suficients hits i temes on experimenta, tenint en ment la seva extensa carrera, com per no haver de recórrer a aquestes pseudoactuacions.
A veure aquest proper 23 de juny que ens depara el futur.



Versión en Español.
Psicodèlia y experimentación al Pocket 4.3. Crónica del festival a Les Basses de Barcelona. 12/05/2007.

Para esta ocasión el festival Pocket Club contaba con la presencia de los míticos Red Krayola, de los psicodélicos Charalambides, de los muy especiales White Magic y de Alec Empire sin formato de grupo.
A las 20:30 The Charalambides demostraron que han mamado muchísima psicodelia y que tanto Tom Carter a la guitarra y Christina Carter a la voz, pueden adaptar de forma maravillosa sus temas al directo. Interpretando piezas casi exclusivamente de los últimos dos años, fueron llenando el aire de Les Basses con sus capas atmosféricas y nos deslumbraron con psicodelia que bebía directamente de los años sesenta. Magnífica muestra de artes y dominio de los instrumentos, tanto de la guitarra como de la voz; reduciendo para el tour las formas al mínimo.
Acto seguido los White Magic, banda que nos era desconocida facturó un ejercicio de folk d'aire progresivo y a menudo psicodélico en una ola similar a Mellow Candle, Forest, los primeros Fairport Convention e incluso Jefferson Airplane. La cantante, pianista y guitarrista Mira Billotte ya la habíamos visto en su día sobre un escenario cuando l'año 2001 vino con su anterior grupo Quix*o tic*donde Black Sabbath era el pan de cada día.
A las 00:30, Red Krayola, salieron al escenario con un Mayo Thompson en plenas facultades y con ganas de ofrecer buen "boogie" o esto es el que dijo.
Bromas aparte la actuación fue redonda y supo capturar y deslumbrar a los asistentes. Desde el año 1966, cuando empezaron, hasta ahora hacen el que se los da absolutamente la gana y pasan de modos. Han influenciado a gente tan diversa como Sonic Youth, Tortoise, Raincoats, The Chills, Alien Sex Fiend, Daniel Johnston... Ellos dos se presentaron sin ayuda alguna de mercenarios y con la colaboración de una batería pregravada que significó el único punto negativo de la sublima actuación.
Comentarios, ruido, experimentación, melodías imposibles y un final apoteósico con un chico llamado Daniel a la guitarra, acompañándolos y que pocas horas antes había actuado en el escenario Terrassa.
Finalmente Alec Empire And The Hellish Vortex descolocó a todo el mundo por el hecho de que vendía con un formato que no se preveía. Venía bien acompañado pero con la finalidad de experimentar. Por desgracia no en formato de grupo de rock con electrónica, al contrario con actitud de voy "a probar" a ver que pasa.
En la entrevista que le hicimos, se justifica diciendo que le propusieron de hacer un concierto diferente, más de acuerdo con la noche de experimentación; pero por desgracia esta se quedó a casa.
Creemos que cuenta con suficientes hits y temas dónde experimenta, teniendo en mente su extensa carrera, como para no tener que recurrir a estas pseudoactuacions.

A ver este próximo 23 de junio que nos depara el futuro.


Text - Maurici Ribera
Fotografia i entrevistes - Maurici Ribera/Madam Green
Part informàtica - Ferran Sarrió

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.dragcity.com/bands/rk.html