|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 13 de maig de 2007.Glam Slam - no torno només per "la pasta" i les "groupies". Crònica del festival.
Dimecres la sala Razzmatazz 3 va rebre una nova edició del Glam Slam. En aquest cas teníem les actuacions de 4 formacions: Gypsy Pistoleros, Bulletboys, Enuff Z'Nuff i Faster Pussycat. Cap a quarts de 21:00, els Gypsy Pistoleros, a base de sleaze, hard rock i cert punk oi van escalfar motors. Tenen rodatge i es mouen bé a l'escenari, el que els hi falta arrodonir les cançons alhora d'adaptar-les als directes, perquè algunes no acaben de rutllar. Bulletboys va ser la primera sorpresa de la nit; van saber recuperar temes antics i incorporar-ne de nous, tot passant per rareses. El grup acaba de fitxar per una multinacional alemanya, que en breu es farà públic el seu nom (ejem ejem J). 2 versions de Led Zeppelin que només van fer que acabar de guanyar-se el públic molt entregat. A continuació Enuff Z'Nuff van ser els encarregats de ser els autèntics vencedors de la nit, si és que n'havia, tenint en compte l'alt nivell d'alguns dels grups. Amb el seu Power pop que bevia directament de Big Star, Badfinger... o que s'emparentava amb els Beatles, The Kinks... De fet "Fly High Michelle" el tema més conegut del grup, sonava més a Beatles que a ells mateixos. Fans de Redd Kross per aquí, fans de The Posies per allà. Recuperant els seus grans clàssics i amb un Chip Z'nuff desconcertant, però alhora eficient i amb Johnny Monaco despuntant a la veu i guitarra. D'aquelles propostes que et deixen amb bon gust de boca. Finalment els Faster Pussycat, només van poder gaudir d'uns 35 minuts de concert i van anar directament a per tots els clàssics i sobretot a afrontar la idea de que disposen de magnifiques balades, que van voler cantar tots els membres a l'unisó. Una banda que ha passat per molts problemes de salut i que de totes formes continua en plena forma. El seu disc homònim de 1987 continua sent una pedra angular del falsament anomenat glam dels 80s, del sleaze i que recurria a balades excepcionals i bevia del punk rock de Dead Boys, New York Dolls adaptant-ho a un so quasi hard roquer. Versión en español. Glam Slam no vuelvo sólo por "la pasta" y las "groupies". Crónica del festival. Miércoles la sala Razzmatazz 3 recibió una nueva edición del Glam Slam. En este caso teníamos las actuaciones de 4 formaciones: Gypsy Pistoleros, Bulletboys, Enuff Z'Nuff y Faster Pussycat. Hacia 21:00, los Gypsy Pistoleros, a partir de sleaze, hard rock y cierto punk oi calentaron motores. Tienen rodaje y se mueven bien en el escenario, lo que les falta redondear las canciones en su adaptación a los directos, porque algunas no acaban de funcionar. Bulletboys fue la primera sorpresa de la noche; supieron recuperar temas antiguos e incorporar de nuevos; pasando por rarezas. El grupo acaba de fichar por una multinacional alemana, que en breve se hará público su nombre (ejem ejem J). Dos versiones de Led Zeppelin que sólo hicieron que acabasen de ganarse el público, que estaba muy entregado. A continuación Enuff Z'Nuff fueron los encargados de ser los auténticos vencedores de la noche, si es que hubo, teniendo cuenta el alto nivel de algunos de los grupos participantes. Con su Power pop que bebía directamente de Big Star, Badfinger... o que se emparentaba con The Beatles, The Kinks... De hecho "Fly High Michelle" el tema más conocido del grupo, sonaba más a Beatles que a ellos mismos. Fans de Redd Kross por aquí, fans de The Posies por allá. Recuperando sus granos clásicos, con un Chip Z'nuff desconcertando; pero a la vez eficiente y con Johnny Monaco despuntando a la voz y guitarra. De aquellas propuestas que te dejan con buen gusto de boca. Finalmente los Faster Pussycat, sólo pudieron disfrutar d'unos 35 minutos de concierto y fueron directamente a por todos los clásicos y sobre todo a afrontar la idea de que disponen de magnificas baladas, que quisieron cantar todos los miembros al unisono. Una banda que ha pasado por muchos problemas de salud y que de todas formas continúa en llena forma. Su disco homónimo de 1987 continúa siendo una piedra angular del falsamente denominado glam de los 80s, del sleaze y que recurría a baladas excepcionales y bebía del punk rock de Dead Boys, New York Chorros adaptándolo a un sonido casi hard roquero. Text i Fotografia: Maurici Ribera Part Informática: Ferran Sarrió Podeu escoltar les entrevistes amb els 4 grups a http://www.trilogyrock.com en concret a l'apartat de descàrregues // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
