Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 17 d'abril de 2007.

Alguna cosa més que la nova banda de Wendy James i de Damon Minchella. Pop Bar(Razz Clubs) dissabte dia 14 d'Abril de 2007.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
No sabíem massa que esperar d'aquest concert format a mig camí entre U.K./U.S.A.
Els principals components del grup eren: Wendy James (ex-Transvision Vamp) i Damon Minchella (ex Ocean Colour Scene i actual membre de la banda que acompanya Paul Séller entre altres projectes).
La formació es desvincula del passat per a viure el present i el futur (bàsicament venen per Internet), com bé ens comentaven els seus membres en les respectives entrevistes que vam fer cap a les 4 de la nit. Dos discos presentats per primer cop a Espanya davant d'unes 50 persones o només uns vint eren fans del grup o coneixen als seus importantíssims components.
Pop combinat amb cert regust de grups mod de finals dels setanta i inicis vuitantes i alguna píndola roquera i certament tintada de punk per acabar l'actuació.
No són impressionants però la proposta i posta en escena és del tot engrescadora.
Van centrar-se a realitzar temes propis durant uns 40 minuts i va esdevenir un bon concert.




Versión en español.
Algo más que la nueva banda de Wendy James y de Damon Minchella. Pop Bar(Razz Clubs) sábado día 14 de abril de 2007.
No sabíamos demasiado que esperar de este concierto formado a medio camino entre U.K./U.S.A.
Los principales componentes del grupo eran: Wendy James (ex-Transvision Vamp) y Damon Minchella (ex Ocean Colour Scene y actual miembro de la banda que acompaña Paul Weller entre otros proyectos).
La formación se desvincula del pasado para vivir el presente y el futuro (básicamente venden por Internet), como bien nos comentaban sus miembros en las respectivas entrevistas que les hicimos hacia las 4 de la madrugada.
Dos discos presentados por primer golpe en España delante unas 50 personas donde sólo unos veinte eran fans del grupo o conocían a sus importantísimos componentes. Pop combinado con cierto regusto de grupos mod de finales de los setenta e inicios ochentas y alguna píldora roquera y ciertamente tintada de punk para acabar la actuación.
No son impresionantes pero la propuesta y puesta en escena es del todo animada. Se centraron a realizar temas propios durante unos 40 minutos y terminó siendo un buen concierto.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green
Entrevistes membres grup: Maurici/Madam Green

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.trilogyrock.com/descarregues.php