|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 2 d'abril de 2007.Manyfingers i Matt Elliott a la [2] de Barcelona; artistes en ruta. Crònica del concert.
Versió en català. Primer de tot Manyfingers va oferir un concert on s'entrellaçaven, de forma molt correcta varis instruments: guitarres, teclat, bateria, acordió i electrònica. Em va agradar el nervi, comparable al de DJ Shadow, amb el qual afrontava l'actuació. Fa l'efecte que va saber captivar a l'audiència i no desentonava gens com a acte per obrir foc. A les 2 de la nit, molt puntual Matt Elliott, amb un to cansat, com un servidor que potser no podrà exposar bé el que és va veure, tenint en compte el meu estat de fatiga. Va centrar la seva proposta en la vessant més folk i de taverna del seu possible repertori i projecte en solitari. L'altre vegada que l'havia vist, al 2004, va experimentar més amb sons, soroll i recreant capes fins a la sacietat amb un final apoteòsic. No crec que fos el seu millor dia, però el públic tampoc va respondre degudament i això va provocar que fins i tot marxés una mica molest, després dels xiulets poc respectuosos d'algú que li impedia dur a terme una cançó com era degut. Versió en español. Manyfingers y Matt Elliott en la [2] de Barcelona; artistas en ruta. Crónica del concierto del pasado viernes 30 de marzo de 2007. Primero Manyfingers ofreció un concierto donde se entrelazaban, de forma muy correcta varios instrumentos: guitarras, teclados, batería, acordeón y electrónica. Me gustó el nervio, comparable al de DJ Shadow, con el cual afrontaba la actuación. Da la impresión que supo captar a la audiencia y no desentonaba en absoluto como acto de apertura. A las 2 de la noche, muy puntual Matt Elliott, con tono cansado, como el de un servidor que quizá no podrá exponer bien lo visto, teniendo en cuenta mi estado de fatiga. Se centró en la vertiente más folk y de taberna de su posible repertorio y proyecto en solitario. La otra vez que pude ver una actuación suya, año 2004, experimentó más con sonidos, ruido y recreando capas hasta la saciedad con un final apoteósico. No creo que fuese su mejor día, pero el público tampoco respondió debidamente y esto provocó que hasta el marchase algo molesto, después de los silbidos poco respetuosos de alguien que le impedía llevar a cabo una canción como era debido. Text: Maurici Ribera + ajuda del forum del Primavera Sound. Imatge: Matt Elliott - Drinking Songs 2007 // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|