Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 17 de febrer de 2007.

-"Aquells que vingueu a escoltar temes dels Beatles, aquest no és el vostre concert" by Sean Lennon. Crónica de la seva actuació.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Sean Lennon, sense teloners, va sortir, ahir dia 16 de febrer de 2007, a les 22:07 a l'escenari de la sala Razzmatazz 2.
La seva intenció era més que correcta i es tractava d'anar oferint temes del seu recent "Friendly Fire" 2006, amb temes de "Into de Sun" de 1998. Gràcies a aquest rescat de peces més antigues el concert anava guanyant força, amb tots els matisos d'aquest mot, ja que probablement es feia una mica massa repetitiu per moments, però sense tampoc obtenir un to pesat. Molt curiosa versió de Black Sabbath, que es va interrompre només començar, perquè segons Lennon els del grup encara no tenen els oïdes prou educats dins del món del heavy metal. Si que van completar i de resultat ultrapsicodèlic una grandísima versió de Marc Bolan, que realment perquè va fer esment de que es tractava precisament d'una versió, perquè era totalment irreconeixible.
Va presentar-se en format de banda, acompanyat de músics de gran calibratge, entre els que es troba la seva companya sentimental Yuca Honda, membre de Cibo Matto de Japó.
Només dues o tres peces podrien recordar-nos que era fill de qui era, però en general
Radiohead, Midlake, Sleepy Jackson, la escuderia de Grand Royal a trets generals i
altres propostes variades anant d'aires afrancesats, Built To Spill o grups de
Shibuya-Kei japonesos van tenir lloc en els 75 minuts de concert.
Segons fonts oficials es van vendre una mica més de 200 entrades.


Versión en españo.
- "Aquellos que vienen a escuchar temas de los Beatles, éste no es su concierto" by Sean Lennon. Crónica de su actuación en Barcelona.

Sean Lennon, sin teloneros, salió, ayer día 16 de febrero de 2007, a las 22:07 al escenario de la sala Razzmatazz 2.
Su intención era más que correcta y se trataba de ir ofreciendo temas de su reciente "Friendly Fire" 2006, cono temas de "Into de Sun" de 1998. Gracias a este rescato de piezas más antiguas el concierto fue ganando fuerza, cono todos los matices de esta palabra, puesto que probablemente se hacía algo demasiado repetitivo por instantes, pero sin tampoco obtener uno tono pesado. Muy curiosa versión de Black Sabbath, que se interrumpió sólo empezar, porque según Lennon los del grupo todavía no tienen los oídos lo suficiente educados dentro del mundo del heavy metal. Si que completaron, y de resultado ultrapsicodélico una grandísima versión de Marc Bolan, que realmente porque hizo mención de que se trataba precisamente d'una versión, porque era totalmente irreconocible.
Se presentó en formato de banda, acompañado de músicos de gran calibre, entre los que se encuentra su compañera sentimental Yuca Honda, miembro de Cibo Matto de Japón.
Sólo dos o tres piezas podrían recordarnos, que era hijo de quien era, pero a grandes trazos, durante 75 minutos hubo nubes de sonidos similares a: Radiohead, Midlake, Sleepy Jackson, la escudería de Grand Royal a disparos generales y otras propuestas variadas ananat d'aires afrancesados, Built To Spill o grupos de Shibuya -Kei japoneses.
Según fuentes oficiales se vendieron algo más de 200 entradas.

Fotografia:Madam Green
Text: Maurici Ribera amb ajuda de Madam Green.

Pàgina web amb més informació: http://www.seanonolennon.com

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.seanonolennon.com/