Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 17 de febrer de 2007.

Crònica del australians, residents a Berlín, Devastations.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Dijous, dia 15 de febrer de 2007, els australians Devastations van passar per Barcelona i en concret per la [2] per a tal de presentar "Coal" 2006; la seva última proposta enregistrada.
Un concert que es va moure en quasi tot moment amb l'excel·lent com a nota mitjana. Molts temes de la seva segona obra, probablement superior que el seu disc, homònim, de debut. Peces com: A Place Like That, Previous Crime, Sex & Mayhem... van marcar la vora hora i quart d'actuació.
Van saber sonar molt més intensos, roquers i consistents que en format enregistrat i tot i la poca presencia de públic van connectar de bona manera.
Unes sonoritats pròximes a Tindersticks, Nick Cave... que deixaven poc espai per a l'optimisme i esperança, al igual que les seves lletres però que t'envaïen de bellesa i profunditat. Conrad es va mostrar com a un cantant amb realment una veu a tenir en compte i Tom Carlyon va fer-nos recordar, amb el tractament de la seva guitarra, aquells discos de Bauhaus o de bandes sinistres del canvi dels 80s als 90s, que tant ens agraden.
Com va comentar-nos Conrad, líder del grup, a l'entrevista que els hi vam realitzar; no tenen cap festival d'estiu a Espanya concretat, però evidentment els hi faria molta il·lusió passar-se.



Versión en español.
Crónica de los australianos, residentes en Berlín, Devastations.

Jueves, día 15 de febrero de 2007, los australianos Devastations pasaron por Barcelona y en concreto por la [2] para presentar "Coal" 2006; su última propuesta grabada. Un concierto que se movió en casi todo momento con excelente como nota media.
Muchos temas de su segunda obra, probablemente superior que su disco, homónimo, de debut. Piezas cómo: A Place Like That, Previous Crime, Sex & Mayhem... llegaron a rozar la hora y cuarto de actuación. Supieron sonar mucho más intensos, roqueros y consistentes que en formato grabado y a pesar de la poca presencia de público conectaron de buena manera.
Unas sonoridades próximas a Tindersticks, Nick Cave... que dejaban poco espacio para el optimismo y esperanza, al igual que sus letras; pero que te invadían de belleza y profundidad.
Conrad se mostró como un cantante con realmente una voz a tener en cuenta y Tom Carlyon nos hizo recordar, con el tratamiento de su guitarra, aquellos discos de Bauhaus o de bandas siniestras del cambio de los 80s a los 90s, que tanto nos gustan.
Como nos comentó Conrad, líder del grupo, en la entrevista que se los realizamos; no tienen ningún festival de verano en España concretado, pero evidentemente les haría mucha ilusión pasarse por alguno.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green

En breu penjarem la transcripció de l'entrevista que els hi vam fer en directe dijous.

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.devastations.net