Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 14 de febrer de 2007.

Ritmes jamaicans, de la mà de Tanya Stephens, envaeixen l'aire de la [2] de Barcelona. Crònica del concert.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Una bona quantitat de públic amant de reggae i del dancehall jamaicà es va apropar ahir, dia 13 de febrer, a la [2] de Barcelona, amb la intenció de veure una de les sensacions femenines del gènere. Tanya fa cas omís de les modes i se'ns presenta tal i com és des del segon disc, perquè el disc de debut tenia un so més convencional; no per això amb un nivell més baix. Acompanyada de teclats, baix, bateria i de dues coristes de veu més aguda; sortí a l'escenari armada amb la seva veu i amb moltes ganes de transmetre bones vibracions.
Va anar desgranant la seva ja envejada discografia de sis discos, que acabava amb aquest ""Rebelution" del 2006 passat, i que com a conseqüència ens venia a presentar. Una guitarra encara hi donaria més força; però de totes formes la secció rítmica va fer el fet, no puc dir excel·lent, però certament va estar dut a terme de bona manera.
Juraria que M.I.A. o Missy Elliot s'han pasta forces tardes de diumenge escoltant els discos de la jamaicana. Era capaç de fer un tema reggae i passar pel grime més primerenc, si és que el gènere mai ha existit, o anar-se'n cap al soul o tocs de hip hop.
Una de les joves reines del dancehall, que té corda per a una bona estona, tot i així curiosament va realitzar un set força breu, una justa hora i quart. Bona proposta.



Versión en español.
Ritmos jamaicanos, de la mano de Tanya Stephens, invaden el aire de la [2] de Barcelona. Crónica del concierto.

Una buena cantidad de público amante de reggae y del dancehall jamaicano se acercó ayer, día 13 de febrero, a la [2] de Barcelona, con intención de ver una de las sensaciones femeninas del género.
Tanya hace caso omiso de las modas y se nos presenta tal y como es desde su segundo disco, porque el disco de debut tenía un sonido más convencional; no por esto con un nivel más bajo.
Acompañada de teclados, bajo, batería y de dos coristas de voz más aguda; salió al escenario armada con su voz y con muchas ganas de transmitir buenas vibraciones.
Fue desgranando su ya envidiada discografía de seis discos, que acababa con este "Rebelution" del 2006 pasado, y que como consecuencia nos venía a presentar. Una guitarra todavía le daría más fuerza; pero de todas formas la sección rítmica cumplió, no puedo decir de forma excelente, pero ciertamente estuvo de sobras a la altura.
Juraría que M.I.A. o Missy Elliot s'han pasta fuerzas tardes de domingo escuchando los discos de la jamaicana. Era capaz de hacer un tema reggae y pasar por el grime más puro, si es que el género nunca ha existido, o irse hacía terrenos soul o aportar toques de hip hop. Una de las jóvenes reinas del dancehall, que tiene cuerda para un buen rato, aún así curiosamente realizó un set bastante breve, una justa hora y cuarto justita.
Buena propuesta.

Text: Maurici Ribera
Imatge: d'arxiu de la artista.

P.D.-Demanem discupes per els problemes tècnics, que han impedit que les 32 fotografies que ahir vam fer des de primera fila no hagin sortit. L'organització del concert, evidentment no té cap culpa d'aquest succés.

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.tanyastephensmusic.com