Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 10 de setembre de 2012.
Paul Heaton - vivint del present. Crònica de la seva actuació al Music Hall de Barcelona. 08/09/2012
 |
|
| Foto de Paul Heaton en directe. Foto de Madam Green.. |
|
Quan un assisteix a un concert de les condicions d'exmembre de bandes mítiques no sap massa que esperar; però quan et trobes un grup com Midnight Mafia obrint la nit, quelcom ja t'alegra i et facilita la feina. Situats a tocar de Manchester i amb clares influències del pop de facturació indie dels 90s britànics; brit pop + Marion o Geneve.
Midnight Mafia no inventen res de nou i encara els hi falta consolidar una posta en escena però toquen bé, tenen temes ben composats i van estar a l'alçada de bon grup per obrir la vetllada. Van caure algunes cançons d'avançament i els singles "Love is Dead" i "Gorton Girls" apart de peces com: "The Julia Theory" o "Clouds" . Van acabar amb una versió molt fidedigna del "Suedehead" de Morrissey. Curiosament, hores després del concert, descobríem que el bateria, Nick Harris havia format part de la mítica banda de Manchester, Gabrielle's Wish i havia treballat amb projectes de Factory Records.
Acte seguit Paul Heaton va sortir a l'escenari i va mostrar-se divertit i xerraire, amb ganes de donar el màxim de si. Va saber demostrar que al marge dels seu pas per formacions com els Housemartins o The Beautiful South, compta amb una bona trajectòria en solitari, farcida de bones peces ben composades. Tot i haver baixat moltíssim a nivell de vendes i de passar d'establir-se entre el top 5 britànic a només gratar el top 50, ahir va demostrar-nos que cançons com "Acid Country" o "Mitch" sostenen el bon "savoir faire" de Heaton, en definitiva; el que compta.
Com us deia va atacar amb cançons del seus tres discos editats després de la dissolució dels Beautiful South. Va fer breu esment als Housemartins amb cançons com: "Build" "We're not Deep" o amb la que va obrir els bisos "Me and the Farmer". Per una altra part només una breu concessió per The Beautiful South a " Blackbird on The Wire". Evidentment tot I nomes tocar una hora I deu minuts, si que hi va haver espai per cançons a capella com "A Place in the Sun", del mític Stevie Wonder, i la ja molt pròpia "Caravan of Love" original dels Isley Brothers o la final "(White Man in) Hammersmith Palais", de The Clash.
Heaton actualment es dedica pròpiament a cantar i relega la part de coixí musical als companys de banda; molt solvent per cert. Només va empunyar guitarra per "Me and the Farmer", moment on el públic va esclatar en salts.
Podríem assegurar que més del 70% dels assistents eren estrangers de parla anglesa. Va saber interactuar amb els allà presents i entre comentaris, respecte a possibles motius divertits de dissolució dels Housemartins, va explicar que el dia anterior havia perdut les ulleres. Després de provar-ne vàries del públic, una dona de la primera fila, les hi va deixar.
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
