Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 31 de juliol de 2012.

16 anys ben esperats - Crònica de Rancid al Razz de Barcelona - 30707/2012

	Fotos del disc And Out Come The Wolves de Rancid a l espera de fotos del concert.

La segona visita de Rancid al nostre país ha tardat 16 anys a veure's materialitzada; però finalment l'espera ha valgut la pena i ara s'ha fet realitat. Molt enrere queda quan van compartir escenari amb els RATM, han plogut més discos i més experiència acumulada.

Dins de la gira de 20 anys de l'existència de la formació, el grup va passejar ahir el seus hits punks per la sala Razz de Barcelona amb un ambient a mig camí de l'efervescència i de la desesperació per la suor extrema que quasi deixava sense esma al públic.

Alguns dels membres de Rancid ja s'havien llaurat una reputació en el món del punk a través del seu pas per la banda Operation Ivy, una de les pioneres en la mescla del revival de barreja de ska, reggae i punk i sovint vista com a padrina de l'skacore. Aquesta bona posada en escena l'han anat fins i tot millorant a través de la trajectòria assolida amb 20 anys més de carrera.

Realment només ha canviat l'aparença del seus components ja que ells continuen com sempre i oferint bones cançons i actuant en plena forma. Potser Tim Armstrong, als seus 46 anys és qui mostra més símptomes de desgast però que en cap moment van impedir que realitzés un concert impecable com el que vam presenciar.
Van centrar-se en "greatest hits", com si d'una banda pop es tractés, van anar desgranant sobretot el segon, tercer i quart àlbum amb peces com: Radio, Nihilism, St. Mary, Tenderloin, Salvation, Roots Radicals, Time Bomb, Olympia Wa., Journey to the End of the East Bay, Maxwell Muder, Bloodclot, Hooligans o la final Ruby Soho amb gran entusiasme per part del públic. També hi va haver lloc per peces del primer disc de 1993 com Adina, per altres de la resta de discografía com: Dead Bodies, Fall Back Down o Est Bay Night.

Tot i el mal so, aquest no va impedir que ens fessin ballar, cantar, corejar i suar de valent repescant moment de la memòria col·lectiva i fent-nos tornar a ser adolescent.

Dels teloners cal destacar la força en que van dur a terme la seva actuació, els espanyols G.a.s. Drummers, tot i l'enorme feina d'obrir a les 19:00 de la tarda amb una traca final i demostrant experiència. Per la seva part els italians Klasse Kriminale, tot i la seva llarga trajectòria, no van estar massa encertats però van saber-se posar al públic a la butxaca; sobretot amb les versions de Sham 69 i The Clash amb que van tancar el seu pas per Barcelona.


// Crònica publicada per: Maurici Ribera