Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 25 de juliol de 2012.

Surf i harmonies pop al Poble Espanyol de Barcelona. Beach Boys 23/07/2012

	Foto dels Beach Boys en directe al Poble Espanyol feta per Madam Green.

Els Beach Boys compleixen 50 anys i ho han volgut celebrar amb una gira amb dues parades estatals, Avila i Barcelona.

Una actuació de Beach Boys en l'actualitat suposa veure 15 músics a l'escenari que defensen durant més de 2hores i 15 minuts el repertori del grup. Formació que inclou els membres originals vius i tot una sèrie de companys, que reforcen les mancances sorgides i causades per l'alta edat dels components actius.

Van haver-hi tres parts ben diferenciades de concert la primera on van anar desgranant la seva etapa més surfera, amb incursions en el hot rod o el doo wop, interpretant peces com: Little Honda, Surfin' Safari, Cath a Wave i moltes més. La segona secció venia per surf vocal i amb incurisions al pop de cambra gràcies a repertori de l'àlbum Pet Sounds com "Wouldn't it be Nice" o "God Only Knows" o similars com "Good Vibrations" i alguna de nova. Finalment per tancar traca de hits amb "California Girls" rebatejada com a "Catalonia Girls" i amb discurs de que no estaven a Espanya sinó a Catalunya, Surfin' U.S.A. o Fun Fun Fun entre d'altres.
Parts que van anar entrellaçant-se entre elles amb versions de: The Crystals, The Del-Vikings, Frankie Lymon & The Teenagers, Leadbelly, The Mamas & The Papas, Chuck Berry, The Regents i Bobby Freeman.

Dels 5 membres principals, 3 eren del tot originals de la banda, és a dir: Mike Love que feia de portaveu, Al Jardine que mantenia el tipus i Brian Wilson al piano semblava una mica desubicat i realment no acabava mai de fer el que tocava ni a la veu ni al piano; com si fes acte de presència. Venien també David Marks i Bruce Johnston que acabaven de donar cos amb harmonies vocals i demostrant perquè juntament amb els Jan & Dean van ser els reis del surf vocal. Ara amb la gran banda de bons músics ho van revestir de bon "saboir faire" pop, bones melodies, excel·lents harmonies que quedaven truncades amb l'entrada de la veu de Wilson.

Van fer-nos ballar, van saber captivar i ocasionar tot tipus de reaccions vàries. El grup no està en bona forma però sap mantenir i donar espectacle durant més de dues hores seguides i ho compleix amb gran entusiasme i sensibilitat.

// Crònica publicada per: Maurici Ribera