|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 24 de juliol de 2011.Blues tintat de pop amb Cyndi Lauper. 23/07/2011 St. Feliu de Guíxols.
Des del tret de sortida, la versió de Marion Walter Jacobs i el seu "Just Your Fool", Cyndi ens va deixar clar que el terreny blues del seu darrer treball discogràfic "Memphis Blues 2010, marcaria la tònica de quasi la totalitat de les dues primeres parts de l'actuació. Blues interpretat amb un aire pop i una veu més que en forma que modula i quadra a la perfecció amb el cançoner blues que els seus companys de banda carretegen cruament sobre l'escenari. Va anar seguint amb peces del mateix àlbum, quasi per ordre del tracklist del disc i amb genials incursions en el cançoner dels grans dels gènere blues. Hi va anar intercalant temes antics i amb un punt d'inflexió amb la versió de Marvin Gaye del "What's Going On" que porta revisitant des de 1986 o la proposta de "She Bop", tema que ningú preveia a aquestes alçades. Va fer un parell d'excursions fora de l'escenari per a barrejar-se entre el públic. Sense deixar mai de continuar cantant, va saber posar-se a tothom a la butxaca amb gran traça. La seva aproximació al blues no queda gens desencaixada a data de 2011 ja que reviu els seus temps d'adolescent ,quan cantava amb bandes de tribut de l'estil Janis Joplin, cap a la segona meitat dels 70s. Ara ja ho té tot fet, i és sens dubte, un bon moment per a editar el disc que sempre ha volgut fet però potser no gosava. Cyndi va presentar el grup, tot elogiant cadascuna de les principals tasques que els components han fet com a membres del seu equip i abans o paral·lelament al món de Lauper. La recta final va comptar amb un petit set de grans èxits com: "Time After Time" en format original de 1983 o un "True Colors" amb ella sola a l'escenari. Per una altra part, també va destacar la versió de Robert Hazard "Girls Just Want to Have Fun", que va allargar al doble de minutatge del normal, tot intentant fer cantar el públic; però que per desgràcia va trobar poca fortuna inicial pel tema de la barrera idiomàtica. En definitiva no va ser una mala actuació però probablement el blues no va rebre el millor tractament que aquest requereix, ni els fans varen rebre la suficient dosis de pop que es mereixien i ja posats a fer versions dir que van faltar: "I Drove All Night" de Billy Steinberg i Tom Kelly o "Money Changes Everything" de Tom Gray o cosetes que va fer amb el grup de curta durada Blue Angels i que alguns tan hauríem apreciat. // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
