Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 2 de juliol de 2011.

Cinderella (Razzmatazz - 10.06.11)

	Cinderella a Razzmatazz

Expectació per veure a Cinderella la primera vegada que trepitjaven la ciutat comtal. Una Razzmatazz que presentava una bona entrada, encara que no van arribar a penjar el cartell de "Sold out". Un grup que moltes vegades, injustament, se la enquadrat amb formacions de glam metal com Poison, Ratt… Però a diferència d'aquest grups la seva evolució va anar a explorar altres terrenys com el blues o el rock d'arrels americanes, com aquell magistral disc "Heartbreak Station", demostrant que realment tenien un talent extraordinari. Una formació que podia mirar de tu a tu a uns Guns n' Roses.

Van obrir la velada amb dos temes que recordaven la seva primera etapa més marcada pel hard rock dels anys 80, "Once Around the Ride" i un "Shake Me" que va provocar la bogeria del públic. Els millors moments van arribar amb els temes del mític "Heartbreak Station", precisament el tema que donava nom al disc, interpretat de manera magistral amb format acústic, amb un Tom Kiefer que va demostrar esta amb un bon estat de veu, encara que d'altres concerts de la gira a estat força criticat. L'altre moment màgic va ser la interpretació de "The More Things Change", amb un solo de guitarra amb l'slide del Tom excel·lent. També cal destacar dintre la selecció de mitjos temps la meravellosa "Coming Home". Però el moment més corejat pel públic va venir amb el seu gran clàssic "Gypsy Road".

Després d'una hora de concert, van arribar els bises amb la bluesera "Long Cold Winter" i una fantàstica "Shelter Me". Un concert que va saber a poc, perquè quan més entregat estava el públic, va arribar la finalització de l'acte, tot i que, l'actuació fins aquell moment va ratllar el notable. Encara que pràcticament va durar el mateix que el concert d'en Michael Monroe de feia poques setmanes, cal dir que el Michael ho va donar tot sobre l'escenari. Esperem que en una propera visita podem gaudir de més temes per part del Tom Kiefer i els seus músics.

// Crònica publicada per: David Rius