|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 12 de desembre de 2010.Febre de divendres nit. Two Door Cinema Club al Razzmatazz de Barcelona. 10/12/2010
A mitjanit amb el cartell d'entrades exhaurides, força gent decidia de marxar cap a casa o a d'altres locals, altres amb més paciència van decidir esperar a trobar alguna oportunitat d'entrar. No és el primer cop que es viu una febre semblant, només cal fer una mica de memòria i recordar el cas de fa uns anys amb els Artic Monkeys, un autèntic hype que va actuar en horari de club al Razzmatazz. L'actuació, un cop normalitzada tota situació d'aglomeració, va començar a les 02:00; tal i com a darrera hora s'havia anunciat per a facilitar la concorreguda vetllada. Els Two Door Cinema Club van centrar el concert amb les cançons del seu debut discogràfic, que entre d'altres van ser: "Come Back Home", "What You Know", "I Can Talk", "Something Good Can Work" o "Do You Want It All?" entre d'altres. Aquest primer àlbum d'estudi "Tourist History", editat aquest 2010, es caracteritza per saber obtenir bones melodies pop i moures entre l'indie i el terreny comercial; en directe comptaven amb fortes bases pregravades, guitarres polides i cristal·lines i una molt bona posta en escena amb resultat vocals agraïts. Grup amb cert regust a Phoenix, Death Cab for Cutie o a Vampire Weekend; però que compta amb suficient rodatge d'escenaris com per coexistir amb tot aquestes propostes i alhora saber sonar ben sòlids. El públic va connectar des de bon començament, acabant d'esclatar amb la traca final de singles i l'explosió de confeti final. El grup es mostrava molt sorprès de tot el boom del dia i de la recepció. Un cop acabada l'actuació noves aglomeracions i col·lapse per a canviar de sala, anar al lavabo o abandonar al local. Mitja hora després amb tot ja més normalitzat al Pop Bar, entre flash i flash de les fotos que en Jarvis Cocker rebia, vàrem escoltar/veure l'inici de la sessió que juntament amb Steve Mackey, com a Desperate s'oferia. Els dos músics, membres de Pulp, van encetar la sessió amb indie i propostes com la de Le Tigre. La son, però ens va vèncer i no vàrem acabar de saber com va evolucionar "la punxada". // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|