Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 30 de novembre de 2010.
Coneguts però no venuts. Arcade Fire + Fucked Up al Palau Sant Jordi. 21/11/2010.
 |
|
| Fotografies d'Arcade Fire al Sant Jordi de Barcelona. Fotos de Madam Green. |
|
Arcade Fire venien a Barcelona a presentar nova música, la tercera visita; una per disc. Per a aquesta ocasió, la diferència és que per a aquesta vegada ho feien sense formar part d'un festival. Aquest cop actuaven al Sant Jordi, destinat a les grans estrelles; però el resultat va ser molt bo i van oferir una actuació d'alt nivell musical i demostrant que no han perdut gens ni mica la seva actitud honesta.
El concert se'n va anar a més de dues hores i va ser realment dinàmic i amb un so efectiu, ben sonoritzat i conduït amb molta classe.
"Ready to start" precisament servia per engegar i obrir foc, el qual duraria tota la primera part de l'actuació, que decauria per moments cap a mig acte i reempendria força per una llarga recta final molt agraïda amb el final apoteòsic que va suposar "Wake Up".
Combinació de cançons dels seus 3 discos, però en especial de l'immillorable debut i de The Suburbs, la seva darrera obra. Van caure així doncs: les tres parts de "Neighborhood", "Sprawl II", "The Suburbs", "No Cars Go", "Keep The Car Running", "Rebellion (Lies)", fins a un total de 18 peces.
Régine Chassagne i Win Butler són dos dels pilars d'Arcade Fire, però el resultat final el donen tots plegats a l'escenari.
El segon com a frontman i la primera per ser un no parar de la veu a la bateria, instrument que toca cada cop més, a fer mil i una històries vàries. Tota la colla
La unió i com de bé saben sonar plegats els fa forts i compten amb un gran nivell interpretatiu i de transmissió. Són un no para i un deu donant sempre el màxim de si.
Van obrir Fucked Up, banda també canadenca i que amb la seva barreja de hardcore i rock alternatiu assoleixen un so particular. La veu del cantant es d'allò més bèstia i cridanera; que mentre s'hi deixa la gola va passejant-se per davant, per sobre o per sota del públic. Encaixarien més a l'Estraperlo o a la Sidecar.
Nit molt especial que va complir amb les expectatives del públic. Era el nostre 5è concert dels Arcade Fire, però no per això ens van deixar de saber sorprendre.
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
