Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 30 de novembre de 2010.

Gipsy Rufina + Tim Holehouse + The Missing Leech per Catalunya. Gira Catalunya.

	Foto del final de l'actuació a Boadella. Foto de la mare del nen.

La gira de Gipsy Rufina i Tim Holehouse a Espanya comptava amb dues parts, la catalana i la d'Euskadi. Pel que fa a les dates catalanes comptava amb Fressa Ent. per tot el tema de Booking i l'ajuda en algunes actuacions de Trilogy Rock.

En concret les que vàrem cobrir nosaltres van ser les d'el Niu a Barcelona i La Societat a Boadella d'Empordà. Ambdues actuacions van ser realment excitants. Tot plegat va tenir lloc els passats 16 i 20 de novembre de 2011.

Tim Holehouse, músic veterà del Regne Unit, va mostrar el repertori més suau a Barcelona i la seva cara més salvatge a Boadella. A mig camí de la música country i el folk, gothic americana i el blues garatxós. Una veu d'aquelles greus i ronques a parts iguals que amb uns acords de guitarra ben marcats; saben impactar. Té molts discos , EPs i compartits editats i sap com escollir bé el seu repertori.

Per la seva part Gispy Rufina, d'Itàlia, va fer repertoris similars a ambdues actuacions, però sabent-ho transportar al tipus de públic o actuació a la qual accedia. A Boadella ens va sorprendre amb una magnífica versió de la Velvet que va deixar-nos sense paraules.
"Wild Boar" va ser probablement la peça més destacada de la de ja del ja de per si interessant setlist. A mig camí entre el folk, el folk punk i amb l'aureola de Neil Young.

The Missing Leech va obrir les dues nits i va fer repertoris ben diferents, per una part a Barcelona va ser més directe i contundent i per l'altra a Boadella; més suau i català però doblement irònic.



Per ajuntar actes també afegim una darrera actuació relacionada amb tot plegat.
El dia següent de Boadella, el 20 de novembre de 2011, no estava prevista la participació de The Missing Leech a al festival afARTa't de Girona; però al darrer moment hi va acabar tocant. Una quantitat de 150 assitents més o menys, segons alguns membres de l'organització.
Va ser una actuació difícil pel soroll que part dels assistents feien, però alhora genial per la gran sintonia que la gran majoria mostrava.
Actuació quasi al 100% en català, amb un a versió de Violent Femmes i amb anècdotes noves. Repertori més suau del normal però sense perdre el nord.


// Crònica publicada per: Maurici Ribera