Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 9 de novembre de 2010.
The Zombies a -Vacaciones en el mar- la [2] de l'Apolo. 05/11/2010
 |
|
| Fotografies del directe a Barcelona. Fotos de Madam Green. |
|
Era la primera visita que mai ens feien The Zombies a Barcelona, havia de ser quelcom especial. 49 anys des de la seva formació com a grup i encara no havien trepitjat els nostres escenaris; tot plegat havia de fer valdre aquesta espera. Per desgràcia el grup a perdut tot símptoma de d'oferir un concert consistent.
L'actuació va venir marcada per moments pròxims a l'escena de cabaret que alguns artistes dels anys 60s actualment transiten per a sobreviure; fet més que digne, el problema ve donat quan has d'oferir un concert "normal" i pretens aconseguir-ho amb la direcció aquesta.
Temes nous on Argent i Blunstone, els únics membres originals del grup, es movien sols a la veu i teclats; al·legant que encara no estaven prou rodats per a fer en banda. Temes poc habituals com un single del propi Argent en solitari on el rock progressiu va treure el cap, una peça d'Alan Parsons Project on Blunstone a la sessió d'enregistrament hi havia cantat i solos innecessaris de guitarra per part del nou guitarrista.
Els moments més destacats i que si que caldria anomenar per fer pujar una mica l'estima van ser "Time of The Season" dins del petit "don't look back" que es van marcar del disc "Odyssey and Oracle", un dels nostres preferits del 1968, i el single "She's Not There".
La darrera cançó, "Summertime" de George Gershwin, va ser la única versió pròpiament dita; on realment cap dels membres hi va participar ni com a músic, cantant o compositor.
Moltes al·lusions a White, baixista original, i molts comentaris o explicacions del seu llegat, de la seva trajectòria i importància dins de la història del pop i de l'èxit del passat; però en un mal peu al present. Se'ls veu honestos això si i amb bona actitud; però no funcionen bé actualment, han perdut el punch.
Nosaltres ens quedarem amb un record esvaït del que realment van ser i de com de bona era la seva música, dic era ja que per desgràcia tot ha canviat.
Agrair de totes formes a Sones per haver-los portat i haver-nos brindat l'oportunitat de gaudir del seu concert, no va anar bé tot plegat; però s'havia de provar.
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
