Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 8 de novembre de 2010.
Sharon Jones a la Sala Apolo. Guerrilla Soul - 26/11/2010
 |
|
| Fotos promocionals de Sharon Jones. Aviat les fotos de l'actuació |
|
Sharon Jones and The Dap-Kings van actuar a la Sala Apolo i van oferir una actuació d'aquelles que un recorda durant molt de temps. La proposta honesta, l'empenta i força en que Sharon es deixa la pell sobre l'escenari és d'admirar. Realment forces xavals musics actuals haurien d'aprendre molt de l'energia i emoció que desprenia la veu i actuació de la cantant d'Estats Units de 54 anys.
Embarcant-se en la presentació de temes del seu darrer treball discogràfic com: She ain't a child no more, The game gets old i entre d'altres Mama don't like my man. Tot una declaració de principis, culminada amb 100 Days, 100 Nights.
La pressió de la sala perquè acabés puntual l'actuació no va aixafar els plans del grup i van assaltar un bis de 20 minuts en tota regla.
Un dels moments àlgids de la nit va ser l'homenatge i tribut al gran Solomon Burke i qui ella admirava i hi tenia una simpatia i amistat. Va interpretar "Everybody Needs Somebody To Love" composta per Burke i precedida d'una breu intro de Louis Armstrong que va quedar diluïda pel seu discurs de reivindicació de la figura de Burke.
Sharon és real, te la creus i tot i que veu de les fonts clàssiques del soul es suficientment veterana i té prou bagatge com per a mostrar-se amb discurs propi i coherent; 100% sòlid.
De la seva banda només en podem dir que "coses bones". Donaven un so molt deep funk i soulero a la seva música. Músics amb classe i entregats a la causa; una secció rítmica i de vents imparable; les guitarres no es quedaven enrere.
De fet ells portaren el pes dels primers deu minuts d'actuació fins a la sortida a l'escenari de la fera del soul.
Va obrir la nit The Excitements, ua formació local amb cantant explosiva. Van demostrar tenir un nivell molt alt i estar a l'alçada de fer teloners de Sharon.
Una proposta a mig camí entre Tina Turner i el soul de tota la vida, però amb caràcter elèctric.
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
