Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 17 d'octubre de 2010.
El pas dels a-ha i la seva gira de comiat pel Sant Jordi Club. 14/10/2010
 |
|
| a-ha en directe a Barcelona. Foto de Madam Green. |
|
Els noruecs celebren 25 anys de carrera, entenent 1985 com a any en que van saltar a la fama tot i portar ja des de 1982 o 1980 si comptem els Bridges; la banda anterior a a-ha.
La qüestió era, estaran en forma? La resposta va ser que sí. A sorpresa de la majoria; el grup va demostrar que manté el tipus i continua oferint un directe ben sòlid; actualitzant-lo al 2010; però francament sostenible.
L'actuació bàsicament va centrar-se al voltant dels seus grans èxits i inevitablement deixar el seu tema més famós "Take on me" per a la clausura i clímax de l'espectacle, on es van posar uns barrets mexicans que en durant una de les cançons anteriors havien rebut com a regal de gent del públic. Magne Furuholmen, teclista i guitarrista del grup, ja va especificar que ells sabien que allò era de Mèxic i no a Espanya; però van seguir la conya per pura diversió i no fer un lleig als autors dels presents.
El concert va constar de dues parts, clarament separades per unes cançons de format acústic i piano, que van servir per a relaxar una mica el to intens que l'elèctrica i sobretot els teclats i sintes marcaven. Tot plegat combinant cançons com: "The Sun Always Shines on TV" que van fer servir per obrir el concert, passant per "Move to Memphis", "Crying In The Rain", "Forever Not Yours", "Butterfly, Butterfly (The Last Hurrah) " "Hunting High And Low", "The Living Daylights" o el ja nombrat "Take on Me" entre d'altres.
Costava creures les paraules de comiat que sovint Morten Harket, el seu atractiu cantant, ho promocionava com que aquell era un adéu definitiu; The Farewell.
Va obrir la formació Ours, banda que porta vora 20 anys tocant i que ha adoptat un so que ens recorda a Muse, Radiohead o els suecs Kent.
Eren adients per obrir la nit, però al no estar anunciats i realment no presentar-se com caldria durant el concert, segurament pocs dels assistents van arribar a saber qui estaven veient sobre l'escenari.
Al acabar el concert, el cantant del grup Jimmy Gnecco, semblava més interessat en lligar i promocionar el seu disc en solitari que en parlar d'Ours, la banda mare..
Sembla ser que ara estan començant a pujar bastant de popularitat i tot i fer un concert més que decent; encara els hi falta acabar d'arrodonir la seva posta en escena.
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
