|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 12 d'octubre de 2010.BAM 2010 - Actuacions vàries -
El divendres 24 al Parc del Fòrum, anunciat com a l'escenari auditori, i portant certa confusió; van actuar The Woodentops. La formació britànica va reviure bàsicament en dues parts la seva carrera discogràfica en 1990 pel que fa a la 1ª i en fins a 1990 en quant a la segona. Concert marcat per milers de problemes tècnics que poc van afectar a la força i energia que van desprendre, demostrant que si bé la proposta no va ser brillant; va estar a l'alçada de les circumstàncies i va ser d'alt nivell. La reivindicació de "Giant", àlbum de 1985 va ser sens dubte un dels punts àlgids de la nit i tot i l'aire fred de l'ambient van fer-nos escalfar motors suficients per seguir gaudint de la nit. A l'altre escenari del Fòrum, Goldfrapp arrancaven amb un espectacle que veu tan de Madonna com de musicals i aquest cop , pel fort ben que bufava, no li va caldre ventilador a l'escenari. Alison Goldfrapp i els seus, van sonar massa sintètics; com extremadament preprogramats i de laboratori. Han perdut certa màgia en els directe; en aquells que no sabies que passaria. El factor sorpresa es va dissoldre malauradament de seguida. Van caure tots els clàssics, el que realment la gent volia. Una mica desangelat tot plegat. El dissabte 25 a l'Antiga Fàbrica Damm uns OK Go van intentar avançar posicions després de l'actuació dels Amics de les Arts. A nivell visual el grup sempre ha destacat, amb uns videoclips dignes de premis; però traslladant-ho tot plegat a l'escenari no acabar de lluir igual. Només en 3 o 4 cançons van aconseguir motivar. Finalment els Belle & Sebastian van sortir. La gent no va marxar en massa a veure el Barça, moltíssima es va aplegar per a veure el grup de Glasgow. Van descarregar poques peces del seu darrer treball discogràfic anant sobretot als clàssics de tota la vida i que els hi ha donant l'etiqueta i marca de segell propi. Un concert d'ells sempre suposa parts desafinades, cagades en les parts instrumentals... tot el que vulgueu però realment no passa absolutament res; ja que el resultat és igualment brillant i el sentiment alegre i divertit que transmeten és absolut. Temes com: Like Dylan in the Movies, Get Me Away from Here, I'm Dying, Judy and the Dream of Horses, The Boy with the Arab Strap, Is It Wicked Not to Care?, I'm a Cuckoo", Another Sunny Day, entre d'altres. // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
